La Parròquia ha de ser una
comunitat evangelitzadora, corresponsable i testimonial.
L’objectiu, que ja arrenca al Concili
Vaticà II i esclata amb el papa Francesc, és passar de ser parròquies
territorials que administren serveis religiosos a esdevenir autèntiques
comunitats. Unes comunitats que visquin l’esperit de les primeres comunitats
cristianes i, d’altra banda, responguin evangèlicament a les expectatives de la
gent d’avui i als desafiaments del món actual.
Com els primers cristians, procurem
estimar-nos, ens reunim per a la pregària, ens alimentem a la taula del Senyor,
vivim enmig del món com a pelegrins, compartim el que tenim amb els necessitats
i ens sentim units i compromesos amb tota la humanitat.
L’Església ens recorda cada any la
necessitat de créixer en aquesta consciència de comunitat cristiana a través de
la Diada de Germanor. Abans de nosaltres, molta gent ha contribuït a la
missió de l’Església, i gràcies a ells ens ha arribat la invitació de Jesús a
seguir-lo en comunitat.
El Dia de Germanor és una bona ocasió
per recordar que la participació de tots els creients en la tasca i en el
manteniment dels serveis de l’Església és pròpia d’una comunitat viva i
corresponsable.
L’aportació dels fidels és una qüestió
de responsabilitat, de reconeixement d’una tasca i de suport. És el símbol de
la nostra pertinença a la parròquia. I és un deure de batejats participar
financerament en la vida de l’Església.
Cal agrair les persones que aporten a la
comunitat les seves qualitats, els seus serveis, el seu temps, els seus diners,
la seva pregària. Gràcies a totes elles, moltes altres persones han pogut ser
acollides, ajudades, enfortides en la seva fe. A més del voluntariat, que és
imprescindible, cal alhora la participació econòmica, també imprescindible, ens
agradi o no.
És normal que ens agradi més parlar de
fe, d’esperança i d’amor, però, com en tota família, també cal parlar de com
podrem fer front a les despeses. També és normal parlar de diners quan s’és de
la família de l’Església.
Els preveres, diaques, personal
assalariat i Delegacions de la diòcesi necessiten l’aportació de la comunitat
cristiana per viure i per actuar. La Germanor permet també la manutenció dels
capellans retirats o malalts que han consagrat la seva vida a les parròquies.
Hi ha les importants despeses de manteniment d’edificis i locals parroquials i
eclesials, i els subministraments com llum, aigua, gas..., les publicacions i
material catequètic per anunciar l’Evangeli als infants i als joves, sense
oblidar la labor social de l’Església envers els pobres i qualsevol tipus de
necessitats.
Aquesta Diada ens ajuda a eixamplar la
mirada més enllà de la pròpia parròquia, ja que es tracta de contribuir a un Fons
Comú Diocesà, que és com una caixa compensatòria que fa que les parròquies
o comunitats més dèbils en nombre i en economia puguin tenir també el seu
manteniment i els seus serveis, gràcies a l’ajut dels altres.
Si volem que l’Església segueixi duent a
terme la seva missió, cal recolzar-la, no només afectivament sinó també
efectivament, en efectiu...
En un anunci d’una jornada de Germanor
francesa, el text deia: “Qui fa viure a l’Església?” i al costat deia:
“enganxeu aquí la vostra foto”. O sigui, qui permet que l’Església visqui i que
ajudi a viure? Tu, jo, nosaltres!
L’Església és un do. Necessita també el
teu do. Afectiu i efectiu.
A la nostra diòcesi les aportacions
estan baixant, a causa de l’ambient dominant i de gent que contribuïa a
l’Església i ja han mort,. Ser minoritaris ens demana un esforç suplementari,
però és una oportunitat per retornar d’una manera nova a l’Evangeli. I
l’Evangeli ens fa centrar més en la vida de les persones, apropant-los a
l’experiència d’un Déu que acull tothom.
Cal tenir en compte, en aquest sentit,
que hi ha gent que ve a les parròquies a demanar serveis (baptismes, primeres
comunions, casaments, enterraments, misses...), que són ben rebuts i acollits,
però no pensen a fer cap mena de donatiu o almoina, o no s’ho han plantejat,
pensant que “l’Església és rica”, com senten a dir per la tele o pel carrer, o
que viu dels aires del cel...
Els fruits de la generositat dels
creients arriben també a aquells que els no saben valorar. D’això se’n diu
GERMANOR.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada