El passat 29 de desembre vàrem
acomiadar a la Catedral el bisbe Jaume Camprodon (1926-2016). No hi era de cos
present, perquè havia donat el seu cos a la ciència. Com va explicar el bisbe
Francesc a l’homilia exequial, en les últimes voluntats del bisbe Jaume, havia
escrit: “Si a algú li sorprèn la decisió presa sobre el destí de les meves
despulles mortals, sapigueu que ho he decidit com a aportació a la societat, de
la qual he rebut tant, i com a gest de comunió amb el pa partit i compartit en
la taula de l’Eucaristia”. I pel que fa a la missa exequial, escrivia: “Demano
als responsables diocesans que sigui senzilla”.
El lema episcopal del bisbe
Jaume, que cada bisbe pot triar quan és nomenat, era ”El Senyor ha
ressuscitat”. I ell mateix va escollir el recordatori del funeral, una
reproducció del quadre d’Eugène Burnand (del
museu d’Orsay de París) que recorda l’evangeli que es va proclamar a la
celebració exequial, amb Pere i Joan corrent cap al sepulcre per cercar la
veritat, per cercar el Senyor, com després correran per la terra per donar-lo a
conèixer. Deia a l’homilia el bisbe actual: “Així també el bisbe Jaume ha
corregut per les terres de Vic i de Girona per esdevenir testimoni del Senyor
Ressuscitat i oferir-lo amb els seus dons per mitjà dels sagraments. La darrera
paraula sobre la vida del bisbe Jaume no l’ha escrita la mort, sinó el Senyor
Ressuscitat, a qui ha cercat, en qui ha cregut, a qui ha anunciat, testimoniat,
celebrat i ofert”.
En el seu comiat o testament
espiritual, el bisbe Jaume manifesta: “La fe és un regal de Déu que confio que
m’acompanyarà fins al dia que aquest cos digui prou i em trobi cara a cara amb
el Déu amor, en qui ja ara, si bé en el misteri, vivim, ens movem i som”. I
acaba demanant perdó “per no haver revelat més clarament el rostre de Déu i de
la proposta cristiana amb la paraula i la vida”.
Els laics, religiosos i preveres
de la nostra diòcesi hem viscut com un regal del cel la vinguda de Mn. Jaume
Camprodon com a bisbe de Girona des de l’any 1973 fins al 2001. Dic un regal
del cel perquè en aquella època el nomenament de bisbes es veia més aviat com
un afer de la terra, amb interessos estranys a l’Evangeli. I ens arribava un
mossèn evangèlic per agafar el timó de la nau gironina! I va ser un do de Déu
perquè va coincidir amb els anys decisius de les nostres vides, tant pels que
vam ser ordenats capellans per ell com per tota la gent de les parròquies que,
en aquell temps d’obertura de l’Església al món, ens vàrem comprometre amb
il·lusió en diferents tasques a dins i a fora de l’Església.
L’escrit més recordat del bisbe
Jaume és “Tornar a Natzaret”. Era l’any 1976, l’Església començava a deixar
privilegis, i ell ja veia el demà dient que com a Església havíem de
ressituar-nos al lloc originari, si volíem ser Bona Nova per a la societat que
naixia. I aquest lloc originari és Natzaret. Escrivia: “Tornar a Natzaret no
vol dir amagar-se. Jesús, a Natzaret, no s’amaga pas. Hi viu com qualsevol
altre natzarè (...) Situada a Natzaret, l’Església es rejovenirà, aprendrà a
ser del poble i podrà animar-lo a treballar amb una nova esperança”. I afegia:
“L’Església tindrà credibilitat, no tant per les veritats que predica com per
la vida dels qui hi creuen”.
Bisbe Jaume, ajudeu-nos des de
Dalt a avançar per aquest camí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada