500 ANYS DE LA REFORMA DE LUTER

(Abraçada del Papa amb l’arquebisbessa primada de l’església luterana de Suècia)

Aquest any la Setmana de Pregària per la unitat dels Cristians té una significació especial, ja que se celebra el Vè Centenari de la Reforma protestant, iniciada quan l’aleshores monjo catòlic agustí Martí Luter va fer públiques a Wittenberg (Alemanya) les seves 95 tesis contra la venda d’indulgències i la corrupció a la Roma papal. Era l’any 1517, enmig d’un segle XVI on es vivia un règim basat en la unitat entre el papat i l’imperi. Luter va reaccionar oposant-se a la “compra” de la salvació que suposaven les indulgències i va introduir reformes significatives en la litúrgia, la teologia i la disciplina de les comunitats.

Luter defensava la justificació o salvació per la fe i no per les obres, i afirmava que l´únic criteri per a la fe cristiana era la Sagrada Escriptura. Va tenir intuïcions que després la història ecumènica ha anat contrastant, com és la necessària reforma de l’Església com a organització, la importància de l’estudi de la Bíblia per part de tots els cristians, la visió de l’Església com a poble de Déu, posant l’accent sobre el sacerdoci de tots els fidels, la unitat en l’essencial de la fe i la llibertat d’opinió en altres aspectes...

Després de moltes discussions i condemnes, Luter i els seus seguidors van ser excomunicats, alhora que les seves comunitats s’anaven estenent per tot Alemanya i després cap al nord d’Europa. Paral·lelament a Luter, tot i que sense identificar-se totalment amb ell, Zwingli (+1531) i Calví (+ 1564) constitueixen la segona branca de la Reforma. En el si del protestantisme van néixer altres esglésies independents o nacionals, la més important l’anglicana.

Tot plegat va portar a la divisió més important del Cristianisme, després del Cisma d’Orient, que a l’any 1054 havia separat catòlics i ortodoxos. L’Església catòlica va reaccionar a la Reforma luterana amb l’anomenada Contrareforma, que va tenir grans ombres (Inquisició, censura, prejudicis...) i grans llums (santa Teresa de Jesús, nous ordes femenins i masculins). La lluita entre protestants i catòlics, amb les guerres político-religioses, va ser d’una hostilitat mútua extrema, impròpia de dues esglésies considerades seguidores de Jesucrist. 

Des del segle passat, però, amb l’impuls del Concili Vaticà II i de la Federació Luterana Mundial, l’ecumenisme intenta fer passes d’apropament, més de caire ètic i espiritual que doctrinal. Hi ha diferències teològiques importants, com el culte catòlic als sants; el no reconeixement dels protestants a l’autoritat infal·lible del Papa; el concepte luterà de sagrament, restringit a baptisme i eucaristia; el matrimoni dels pastors luterans davant el celibat sacerdotal catòlic, o l’existència de dones pastores, amb accés a rang episcopal.  

En la trobada ecumènica entre luterans i catòlics, que es va celebrar a Lund (Suècia) a finals d’octubre passat, i que iniciava l’any commemoratiu dels 500 anys de la Reforma, el Papa i el president de la Federació Luterana van pregar junts i van signar un document de col·laboració humanitària en defensa dels drets i la dignitat de les persones. “Catòlics i protestants –afirmà Francesc en aquesta trobada- hem de donar junts testimoni de la misericòrdia de Déu en el món d’avui, que la necessita molt”. 

El Papa va reconèixer que “l’experiència espiritual de Martí Luter ens interpel·la a tots i ens recorda que no podem fer res sense Déu”. I va exhortar els fidels d’ambdues esglésies a “mirar amb amor i honestedat el nostre passat i reconèixer l’error i demanar perdó. Només Déu és el jutge”.  

Anem passant del conflicte a la comunió. De la discussió a la pregària en comú. De girar-se la cara a l’abraçada.