LA TERRA, CASA SAGRADA DE TOTS

Davant la Campanya contra la Fam de MANS UNIDES

L’any 1854, el president dels Estats Units, Franklin Pierce, després d’anys de conflicte, va enviar una comunicació al cabdill indi Seattle, de la tribu Suwamish, en la qual li feia una oferta per comprar-li els territoris del nord-est, que avui formen l’estat de Washington. A canvi, li va prometre que li crearia una “reserva” per al poble indígena. Els indis estaven tan units a la seva terra que no podien entendre que es pogués negociar amb una cosa tan sagrada.

El 1855 el cabdill indi Seattle va respondre amb una famosa carta que està considerada com un dels primers manifestos ecologistes de la història. Seattle diu, entre altres coses:

“El gran cabdill de Washington ha parlat, desitja comprar la nostra terra. Considerarem la seva oferta, perquè sabem que si no venem la nostra terra, l’home blanc vindrà amb els seus fusells i en prendrà possessió.

Qui pot comprar o vendre el cel o l’escalfor de la Terra? No ens en sabem avenir. Si nosaltres no som amos de la frescor de l’aire ni de la lluïssor de l’aigua, com ens ho podeu comprar?
Cada part d’aquesta terra és sagrada per al meu poble. Ja sabem que l’home blanc no entén la nostra manera de pensar. Per a ell, una part de la Terra és igual que qualsevol altra, ja que ell és un estrany que arriba de nit i pren el terreny que li calgui. La Terra no és la seva germana sinó la seva enemiga. I quan l’ha conquerida, torna a cavalcar.

No hi ha cap mena de silenci en les ciutats dels blancs, no hi ha cap lloc on es pugui sentir créixer les fulles de la primavera o el brunzit dels insectes.
Quan els homes escupen a la Terra, s’escupen a ells mateixos. Nosaltres sabem que la Terra
no pertany als homes, sinó que l’home pertany a la Terra. Tot està unit.
L’home blanc, anant darrere del poder, es creu Déu, a qui pertany la Terra. Com pot un home apoderar-se de la seva mare?

Vosaltres potser us penseu que posseïu Déu –igual que intenteu posseir la nostra Terra-però no podeu. És el Déu de tots els homes, tant dels pells-roja com dels blancs. Ell estima molt aquesta Terra i el qui atempta contra ella menysprea el Creador.

Continueu contaminant el vostre llit, i morireu en la vostra pròpia brutícia. Nosaltres estimem aquesta Terra com el nadó estima el batec del cor de la seva mare. Si us arribem a vendre la nostra terra, estimeu-la com nosaltres l’hem estimada, tal com Déu ens estima a tots. Aquesta Terra és sagrada per a Ell. Ni tan sols l’home blanc es pot deslliurar del destí comú.
Potser, a fi de comptes, serem germans. Esperem veure-ho algun dia”.

L’esperit d’aquesta carta sintonitza amb l’encíclica ecològica “Laudato si’” del papa Francesc, en la qual ens recorda que “la terra és essencialment una herència comuna, els fruits de la qual han de beneficiar tothom. Per als creients, això es converteix en una qüestió de fidelitat al Creador, perquè Déu va crear el món per a tots”. El Papa es pregunta què significa el manament “no mataràs” quan “un vint per cent de la població mundial consumeix recursos en tal mesura que roba a les nacions pobres, i a les futures generacions, el que necessiten per a sobreviure”.

La Campanya contra la Fam del cap de setmana vinent vol contribuir a custodiar la Terra com a casa de tots, on siguem capaços de repartir el menjar perquè n’hi hagi per tothom.
MANS UNIDES ens recorda que una tercera part dels nostres aliments acaba a les escombraries. Mentrestant, 800 milions de persones continuen patint fam en el món.
Per tant, EL MÓN NO NECESSITA MÉS MENJAR. NECESSITA MÉS GENT COMPROMESA.