Tota la comarca ha sentit la mort de Mn. Josep Claparols i Moret, el dia 16 d’agost, als 77 anys.
Va venir a l’Empordà, procedent dels barris de Blanes, l’any 1993, com a rector del Poble Nou de Figueres, i posteriorment va ser nomenat rector de Vilafant, Avinyonet, Vilanant, Cistella, Vilarig i Santa Llogaia.
De capellà jove havia estat a Perpinyà i a París, amb els emigrants i els obrers estrangers.
Molts preveres d’aquella generació, que havien estat formats abans del Concili, van ser capaços de canviar de mentalitat en tocar la realitat, i van començar a implementar les intuïcions del Concili Vaticà II. La seva espiritualitat es va encarnar, ajudats pels moviments obrers i per una idea de missió que passava sempre pel servei als més pobres.
Aquest to profètic en Pep l’ha guardat sempre; feia seves les causes “perdudes” de la humanitat, i desprenia un esperit crític i esperançat. Amb el seu tarannà singular, senzill, sorneguer, popular, afable i contundent alhora. Generós, no tenia res seu, i quan regalava una síndria, una llangonissa o un vinet ho feia amb un goig que no podia dissimular.
Era dels que pensen que el capellà no és d’una casta separada del poble, sinó que ha de ser un més del poble, que s’ha de barrejar amb ells, ha de vestir com ells i ha de parlar amb ells. Participava en les activitats dels seus pobles, col·laborava amb els seus dibuixos, els seus textos, els seus poemes compromesos... Un pastor ha de fer “olor d’ovella”, com recorda el papa Francesc.
Com Jesús, fou criticat també per fer-se amb pecadors i gent de baixa categoria “social”. Però en Pep sempre feia passar el fons davant les formes, la vocació davant de la parafernàlia eclesiàstica, la humanitat davant del legalisme, l’expressivitat davant de l’encarcarament, l’humor davant de la rigidesa, l’autenticitat davant del compliment fred.
Era en Pep, amb els seus defectes, com tothom, però molt estimat i admirat, i el seu record seguirà movent les nostres consciències. Sempre serà un interrogant sobre la nostra actuació com a Església, com a poble, com a societat... Gràcies, Pep!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada