“NO TINGUEU POR. TINGUEU PAU”

Els evangelis mostren uns aspectes coincidents entorn del Ressuscitat, que cal destacar: 

          A) Jesús és qui pren la iniciativa. Més que dir que els deixebles “veuen” Jesús, cal dir que és Jesús qui “es deixa veure” per ells; els sorprèn, els allibera de la tristesa, de les falses expectatives i de la culpabilitat d’haver-lo abandonat en els moments decisius: “La pau sigui amb vosaltres” i “No tingueu por” són les dues salutacions de Jesús més repetides. 

          B) Jesús, el crucificat, és el Ressuscitat. Apareix ple de vida, present enmig dels deixebles, però no el poden reconèixer de seguida ni el poden retenir. És el mateix Jesús, no un altre, però amb un cos incorruptible, gloriós, amb una existència totalment nova. 

          C) La fe en la resurrecció i la comunicació de la Bona Nova no va ser fàcil per als deixebles. Hi va haver dubtes, com els de Tomàs, i molts d’altres. Jesús no estalvia la recerca ni la fe ni els dubtes. Però el podem trobar en el camí. El relat dels deixebles d’Emaús mostra tot un itinerari preciós de la fe cristiana: Jesús es fa present en el camí, estableix un diàleg, acompanya, ensenya, comparteix, prega, celebra i envia a la comunitat. 

          D) Els relats pasquals conclouen amb un encàrrec de caire missioner per als apòstols, homes i dones. Que visquin i anunciïn la Bona Notícia, reforçats amb la vinguda de l’Esperit Sant. Ara bé, la missió no és proselitisme ni cridòria. Simplement “torneu a Galilea, allà el veureu”, diu l’àngel a les dones. 

Galilea representa el lloc de la vida normal, no pas dels grans esdeveniments que tenen lloc a Jerusalem. A Galilea és on Jesús va créixer i va viure com un treballador més, allà on va començar l’anunci i la predicació del Regne, allà d’on els apòstols havien sortit, seduïts per la personalitat de Jesús i amb moltes aspiracions de grandesa. Ara hi tornaran més humils, més nets, amb la certesa, ara sí, de trobar-se en el camí autèntic de Déu.