“VIURE COM LES FLORS”

Un jove honest i bondadós no suportava les persones falses, mentideres i intolerants. No sabia com havia d’actuar amb elles, i això li creava un profund malestar,

fins que un dia va decidir anar a casa d’un savi en busca d’ajuda.

El jove diu a l’home: “Mestre, no suporto les persones que critiquen massa, ni les que són ignorants; odio els mentiders i sofreixo molt amb els qui calumnien i intoxiquen l’ambient. Què puc fer? Tinc una angoixa que no em deixa viure”.

El mestre li va respondre que havia de viure com les flors, cosa que el jove no va entendre. Després, el savi li va fer aquesta explicació:

“Les flors neixen dels fems, i no obstant són pures i perfumades. Extreuen de l’adob pestilent tot allò que els és útil i saludable, però no permeten que l’aspror de la terra taqui la frescor dels seus pètals.

És just angoixar-se amb les pròpies culpes, però no és savi permetre que els vicis dels altres t’incomodin, perquè són vicis seus, no teus. I si no són teus, no hi ha motiu per molestar-te. Exercita la virtut de refusar tot el mal que ve des de fora i perfuma la vida dels altres fent el bé. Això és viure com les flors”.

En efecte, si aconseguim que no ens afecti tant la brutícia del món, podrem escampar el bé i la pau. La vida ha de ser bellesa i frescor, sense barrejar-la amb els fems.

Hi ha exemples de persones que han sabut “viure com les flors”. És coneguda la frase de M. Gandhi que diu:

“No permetré que ningú camini per la meva ment amb els peus bruts”.

Hem d’estar alerta que no ens afectin tantes coses negatives en la nostra societat. Una societat on hi ha més gent interessada que gent interessant. “Si no lluites pels teus somnis –diu Paulo Coelho– els altres t’imposaran els seus”.

Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural, no vol que l’afecti personalment la situació que està vivint i ha declarat que precisament és a la presó on ha après a ser

lliure. Interiorment, s’entén.

Jesús de Natzaret va saber desmarcar-se d’ambients i persones que només miraven de fer-lo caure per poder-lo acusar. I a la Passió no contestava a preguntes capcioses. Ell callava. En canvi, s’apropava a pecadors i persones que en principi no eren dels seus i no estaven lluny del Regne de Déu, perquè hi veia més netedat de cor que aquells que s’atribuïen el nom de Déu.

Dóna vigor la dita de Pablo Neruda: “Podran tallar totes les flors, però no podran aturar la primavera”.