NADAL ÉS...

Veure l’Estrella que orienta el camí que anem fent, amb penes i treballs.

Fer el pessebre recreant el món bucòlic que volem, sense contaminació, ni física ni espiritual.

Col·locar el Nen Jesús amb la mateixa cura que si fos un nen de veritat.

Reconèixer la Veritat en aquell Nen que ens trans-porta a la fe més pura.

Sentir l’escalf, a la parada dels pastors, d’aquell foc a terra que vol aplegar a tota la família.

Deixar fluir –per fi!- allò que ets, allò que som, allò que hauríem de ser.

Retrobar, enmig de tantes llums fungibles, aquella llum interior que pot il·luminar tantes foscors.

Tornar a encendre el fanalet de la innocència que mai no hauríem d’haver deixat apagar.

Pintar el cor de colors vius i penjar a l’arbre de la vida aquelles garlandes que ens fan més amables, recuperant aquell esperit que oblidem tot l’any.

Deixar brollar, des del fons del cor, una pregària admirada com la dels pastors davant la Cova.

Obrir l’esperit a un missatge que pot esdevenir transformador per la humanitat.

Viure la solidaritat amb els més vulnerables i hu-mils, primers destinataris de l’anunci dels àngels.

Recordar –tornar a passar pel cor– els qui ja no hi són, fent-los íntimament més presents que mai.

Fer-nos regals sostenibles per dir-nos que, malgrat tot, som capaços d’estimar-nos.

Abraçar i ajudar les persones que aquests dies s’ho passen més malament i pateixen més la solitud.

Canviar la duresa de cor per una tendresa que hau-ria de ser el nostre estat propi habitual.

Reforçar la presència d’Aquell que tot ho omple, fins i tot la buidor metàl·lica d’una societat tecnifi-cada que enyora l’Amor autèntic.  BON NADAL!