En aquest temps que molts arbres i plantes són podats, podem relacionar aquesta intervenció a la natura amb la tasca educativa o de correcció de les persones, especialment joves. Simplement enumeraré característiques de la poda, i cadascú pot relacionar-ho amb aspectes de l’educació de les persones, per si us suggereix alguna cosa per reflexionar.
La poda o esporgada, si està ben feta és beneficiosa, però no deixa de ser una operació traumàtica que altera el desenvolupament de les plantes, raó per la qual s’ha de fer amb molta cura, delicadesa i amor. Cal respectar l’harmonia i el desenvolupament de l’arbre (i de les persones...), evitant intervencions nocives o talls indiscriminats. I fer-ho en el moment oportú, en la mesura correcta, i amb la tècnica adequada.
De fet els arbres han estat la mar de bé a la Terra durant uns 300 milions d’anys abans de l’arribada dels homes, i sense ser sistemàticament podats. En una selva, quan no hi ha arribat la intervenció agressiva i especulativa de l’home, la mateixa naturalesa s’encarrega de practicar la poda, per la qual cosa allà només sortiran endavant les plantes més fortes, les més altes. Com que jardins i terrasses no són selves, la poda suscita molts dubtes pel risc de devastar les plantes i arbres, si es tracten totes per igual, sense respectar la morfologia de cada espècie. Cal conèixer les plantes i conèixer el tractament que necessiten per viure millor (com les persones...).
La poda només pot resultar beneficiosa en casos de plantades, de trasplantament (per prevenir defectes futurs), de regulació del creixement, de branques malaltes o trencades, per tornar el vigor als arbres dèbils o de molta edat, o per afavorir el floriment i la fructificació d’arbres fruiters. I encara en aquest cas la poda no ha d’anar mai més enllà d’allò que es pot tallar amb tisores de podar. Les serres ja són eines de llenyataire. No és el mateix tallar branques vives que branques mortes.
Hi ha diversos tipus de poda. La poda de formació: Es comença a podar quan els arbres són joves, els primers anys, per conduir la planta o l’arbre (penseu en la persona...) cap a una bona estructura de les seves branques principals.
Hi ha després la poda de producció i de manteniment: Es fa regularment per estimular la producció d’òrgans naturals, com flors, fulles i fruits. Serveix també per netejar i eliminar elements indesitjables, com branques seques, branques amb risc de trencament, per aclarir la copa de brancatges excessius...
Hi ha un tipus de poda que només corregeix defectes, i un altre que mira de prevenir aquests defectes i generar arbres amb una estructura forta. Es busca que l’arbre es mantingui fort i sa, i això beneficia també el seu entorn, perquè hi haurà menys ocasions de trencaments de branques en les tempestes o en condicions meteorològiques extremes.
S’ha de mirar quina és la millor època per podar. Pels arbres fruiters, és millor a la fi de l’hivern, per evitar que el fred intens pugui afectar les ferides. Una poda durant el creixement fort de primavera i estiu suposa un càstig i un debilitament per l’arbre.
Les branques principals dels arbres, sobretot els fruiters, necessiten espaiar-se al llarg del tronc per permetre que la llum del sol entri a l’interior entre les branques. Es recomana evitar que les branques principals creixin massa cap amunt (que no siguin orgulloses!). Les branques horitzontals produeixen més fruit. Els arbres que han estat mantinguts en un tamany reduït (humil...) poden suportar una major poda. Podar petites quantitats anualment, o dues vegades l’any, farà que hi hagi menys brots que tallant severament cada dos o tres anys. Tallar a la babalà pot comportar destruir l’estructura de l’arbre. La ferida portarà al deteriorament del tronc, i si no té estabilitat es pot trencar en els temporals. Quan s’intervé massa, l’escorça no tanca les ferides i l’arbre no es pot protegir contra les malalties. Les capçades violentes esguerren els arbres, impedeixen la ramificació, els ocells ja no poden fer el seu niu a les branques i de l’ombra de l’estiu ja no en queda gaire res.
Que Déu, Creador, ens ensenyi a afavorir el floriment de la natura i de les persones amb harmonia, i a “esporgar” els defectes que facin nosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada