L’EDUCACIÓ, POT SER MAI NEUTRA?
Avui reflexionem sobre el sagrament del Baptisme. És un fet que els bateigs han baixat molt a casa nostra, i que un tant per cent molt elevat correspon a famílies d’origen sud-americà.
Un dels arguments habituals avui per a no batejar les criatures, és quan els pares diuen: “Jo no vull pas inculcar cap religió als meus fills. Quan siguin grans, que decideixin ells mateixos si volen seguir alguna religió”.
Curiosament, aquest argument no es fa pas servir per cap més àmbit que la religió. No se sent ningú que digui, per exemple: Jo no vull pas influir els meus fills amb la família que li ha tocat; per tant, no li presentaré ni els avis, ni els cosins, ni els altres parents...
Com tampoc no és possible demanar als fills quins pares volen ni a quin país volen néixer ni és possible impedir que els fills rebin la influència de la civilització on han nascut i on estan creixent. Ni es pot dir tampoc als fills que esperin a escollir els seus amics quan siguin grans.
En definitiva, els pares no es poden escapar de la responsabilitat d’influir sobre el nen, perquè encara que decideixin deixar de banda la religió, aquesta mateixa decisió ja és una influència determinada sobre el seu fill. L’educació no és mai neutra.
Per tant, el problema no és la influència sobre el nen, sinó quina orientació decideixen exercir els pares davant dels nens.
SER CONSEQÜENTS
Com diu Chesterton, si un nen, quan és gran, pot preferir un altre credo, també pot preferir una altra cultura. També es pot molestar perquè no l’han educat com un suec, o com un americà, o com un beduí del desert o com un indígena de l’Amazònia.
I fins i tot en aquest cas, algú l’ha hagut d’educar perquè hagi arribat a lamentar una cosa o l’altra. La responsabilitat més greu, doncs, és la de no guiar el nen cap a enlloc, amb el pretext de deixar-lo en total llibertat per escollir. Si no ha estat educat en cap direcció, quins elements tindrà per escollir?
Dit això, cal reconèixer que hi ha molts pares que procuren ser conseqüents amb la seva fe. D’altres que són coherents amb la seva manca de fe i no bategen per no fer una cosa que no creuen. D’altres que es diuen cristians però mai no parlen de la fe amb els fills. D’altres que són indiferents a tota religió i procuren educar segons els seus valors als fills. D’altres que deleguen a l’escola o a la parròquia tota la responsabilitat en el camp de la fe. D’altres que tenen tants problemes familiars que ni es plantegen aquestes qüestions...
LA FE S’HA DE MAMAR A CASA
Quan porten un fill a batejar, els pares estan dient: “Aquest infant és fill nostre, membre de la nostra família, però volem que ja entri de ple també en la família dels fills de Déu”. Molts pares potser no tenen una fe sòlida, però honestament no volen privar els seus fills dels beneficis del Baptisme, ni en aquesta vida ni en l’altra. Tot i els dubtes, si es creu que Déu ens espera després de la mort, i que el Baptisme és la porta d’entrada a la vida de Déu sense fi, difícilment privaràs el teu fill d’un regal tan gran.
Si per tu la fe és important, serà important per als teus fills, que mamaran a casa la fe dels pares i dels avis.
En dur a batejar un nadó, els pares no comprometen el fill, més aviat es comprometen ells mateixos a ajudar-lo a créixer en cristià. Quan el fill es faci gran, ja encaminarà lliurement la seva vida, però ara, si els pares són creients, encara que sigui a la seva manera, no és aquest el millor regal que poden fer-li?
CATECUMENAT D’ADULTS
També existeix el Baptisme d’adults, amb l’ingrés al Catecumenat, una preparació que dura uns mesos. El Baptisme es pot demanar i rebre a qualsevol edat.
La porta de la Gràcia sempre és oberta. No hi ha les aglomeracions de les rebaixes, no...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada