QUADRE DE SETMANA SANTA

RAMS

Entrada triomfal. O no tant. Crits, palmes i rams. Costa poc afegir-se al clam de la multitud. Costa més “pujar a Jerusalem” com hi puja Jesús. Disposat a tot amb la veritat per endavant, revestida d’amor. És la seva única “arma”.

Tots tenim fotografies del dia de Rams de quan érem petits, mudats i amb la palma a la mà. És molt bonic i entranyable. Amb el temps hem hagut d’aprendre a mudar-nos per dintre, que això vol dir la conversió. Només Jesús, des de dalt d’un humil pollí, pot fer “fotos” dels cors realment convertits.

En general el poble és gregari. L’aclama, però no han entès el Bon Pastor. Jesús no vol gregarisme ni adeptes. Vol seguidors. Lliures. Vençuts per la seva Paraula i convençuts per la seva Acció. Jesús no ha cregut mai en el triomf mundà. I nosaltres?

DIJOUS SANT

Jesús no dóna coses. Se’ns dóna Ell mateix. Pa i Vi. Cos i Sang. Eucaristia. Allò va ser La Primera Comunió de veritat.

Fixem-nos: Jesús, “sabent que havia vingut de Déu i a Déu tornava”, sabeu què fa?: “s’aixecà de taula, es tragué el mantell i se cenyí una tovallola” i es posa a rentar els peus dels deixebles. Acabat, pregunta als deixebles: “Enteneu això que us he fet?” Glups...

Tarda de l’Amor profund, l’amor fratern, el de debò, el que s’arremanga, el que serveix. Quin serà el senyal dels deixebles?: “Mireu com s’estimen”. I després: “Mireu com estimen”, com fan obres de misericòrdia.

Tarda també de la traïció. Judes representa el criteri “mundà”, lucratiu i pervers que espatlla tan sovint la festa de la taula compartida. I nosaltres, animem la festa o l’espatllem?

DIVENDRES SANT

El “preneu i mengeu”, el lliurament del dijous es verificarà el divendres a la creu.

Abans, Getsemaní. La pregària més esqueixada. Ser conseqüent té aquests grans peatges. Nosaltres, com els deixebles adormits, ens els volem estalviar.

Dia de la ignomínia del judici dels poderosos, tan febles humanament que només saben condemnar, assotar, maltractar, castigar. Jesús, en canvi, se sacrifica ell mateix. Identificat amb tots els crucificats de la terra. La Passió dels refugiats de tota mena.

La paradoxa de la creu. El capgirament de la història. A Jesús no l’aguanten els claus; l’aguanta l’amor. A classe de Religió, un alumne italià de 8 anys va respondre a la pregunta “què és l’amor?” d’aquesta manera: “Jesús, si hagués volgut, podia haver baixat de la creu. I no ho va fer”.

DISSABTE SANT

Dia del silenci expectant. En el silenci se sent tot. El silenci ens uneix: tots parlem diferent, i tots callem igual. Pregar en silenci. No calen paraules, només cal estar presents. Com quan acompanyem algú en el dolor. Com Maria, a la Pietat, amb Jesús als braços.

Decepció i por dels deixebles. Estan confosos. Ens haurem equivocat de seguir el Mestre? La trama corrupta del poder sembla haver triomfat. Com sempre, es volen amagar els fets, aniquilar la veritat, generar la por, sotmetre l’opinió pública...

PASQUA

Al capvespre del dissabte, brilla la Vetlla Pasqual. Sense llums de neó. Amb la flama del nou ciri pasqual, que com més es comparteix més il·lumina.

Vetlla de la victòria de la Llum sobre la fosca, Vetlla d’agraïment per la història de la salvació, Vetlla del Glòria i de l’Al·leluia, de la renovació de les promeses baptismals, de la Comunió definitiva amb el Senyor Ressuscitat.

Diumenge de Pasqua! Veure –i viure- el Crist ressuscitat. No és un privilegi concedit a unes poques persones, sinó una possibilitat per als creients de tots els temps, perquè “veure’l” no depèn de la vista sinó de la fe. Al moment de la resurrecció, ningú no hi era per veure-ho. En canvi, tots hi som per viure-ho.

Ningú no va ser present en la resurrecció del Crist, però tots podem ser testimonis del Ressuscitat.

SANTA SETMANA I BONA PASQUA!