Tocats per la mort de les noies de l'autocar, pel drama escandalós dels refugiats, per tantes angoixes humanes d'ací i d'allà, i en el context de la Setmana Santa i del traspàs de Mn. Ballarín, retrobo aquestes paraules seves al seu llibre "Vent sense paraules", parlant del drama de l'oració de Jesús a l'hort de Getsemaní, abans de la seva Passió:
"Mai no ho entendrem, és absurd. Però tot s'ha fet sant, tot s'ha fet esperança en la santa faç de Getsemaní. Jesús a Getsemaní és l'àngel de tots els consols, que no podem veure però que ens arriba sempre, sempre.
"El rostro recliné sobre el Amado".
Quan un amic ens deixa, quan se'ns mor algú a la vora, quan l'absurd se'ns rebeu, l'infant de Nadal és massa infant, el crucificat és massa mort, el ressuscitat és massa triomfal, l'Esperit Sant és massa cantaire. Només tenim una sortida. A poc a poc, molt a poc a poc, només ens queda passar la tanca de l'hort, passar enllà dels qui dormen, passar enllà dels qui mig dormen, trobar l'Amat que sua sang i reposar el cap en Ell. No, no és una fugida mística, un home agenollat que sua sang és ben bé d'aquesta terra.
La pregària cristiana en el dolor no és una floreta, és només sentir que Algú ho passa amb nosaltres per donar-nos una mica d'esperança que un dia tot serà pasqua".
Josep M. Ballarín
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada