“Estima i viu la justícia” és una invitació de Càritas, en aquest Corpus, a construir
una comunitat humana plural, on siguem capaços de reconèixer la riquesa que
cada persona aporta a la construcció de la societat, per tal de crear una
convivència més fraternal i solidària.
L’acollida i l’obertura als
altres, lluny de la por que només ens porta a veure-hi riscos i perills, són
una oportunitat per descobrir el rostre de Déu en cada germà i germana, per
celebrar en comunió els dons i riqueses que ens regala a cadascun per posar-los
al servei de la construcció del bé comú, que és de tots. Es tracta d’aprendre a
viure en comú a la mateixa casa, la Terra que ens acull a tots.
Es tracta de viure la cultura de
la trobada, com diu el papa Francesc.
El lema de Càritas diu: CRIDATS A SER COMUNITAT. Tots ens necessitem. Però si
ens rebutgem, ni serem comunitat ni podrem ser persones dignes.
Com deia en Carles Capdevila, gran comunicador que ha mort fa pocs dies, “diguem-nos
coses boniques”.
Si rebutgem les persones, vol
dir que formem part del problema, i no formem part de la solució. Càritas ens convida a ser part de la
solució, oferint-nos a participar, a ser voluntaris, a ajudar.
El Corpus Christi és dia de catifes i flors, moltes d’elles destinades
a les processons eucarístiques. No ens confonguem, però. Així com diem als nens
i nenes que Jesús, el dia de la primera comunió, es fixarà més en el cor que en
els vestits, per Corpus, Jesús es fixarà més en les actituds d’amor fratern que no pas en la bellesa
de les flors i les catifes.
Si rebem Jesús a la missa, Ell
ens està dient que combregar és disposar-se a ser com una catifa pel germà, és
posar-se a rentar els peus dels companys que van més cansats pel camí. “La unió amb Crist és al mateix temps unió
amb tots els altres als quals Ell es dóna”, deia Benet XVI a la seva encíclica “Déu
és amor”.
Així doncs, com a celebrants de Corpus i com a col·laboradors de Càritas cal que anem recollint i
escampant les flors de la tendresa i de la fraternitat per fer una estora
d’acompanyament i suport a tantes famílies afectades per la desocupació, per
les famílies amb dificultats per pagar les hipoteques i altres deutes, per les petites
i mitjanes empreses en fallida...
Fem una catifa de germanor per allà on hagin de passar els pares o mares
que s’han quedat sols amb fills al seu càrrec, o per les persones que estan en
perill de perdre’s pel camí a causa dels desequilibris emocionals que provoca
veure’s en la pobresa. Hi ha molta pobresa invisible, però real. Molta solitud
i molta vergonya a aparèixer com a pobres gent que havia format part de la
classe mitjana o benestant.
Posem una catifa de compassió (que vol dir compartir el dolor) a casa dels
malalts, dels invàlids, dels discapacitats, dels qui viuen en geriàtrics o
estan als hospitals.
Siguem una estora de comprensió
per als infants d’aquí i d’arreu del món que tenen un futur ple d’incertesa.
La processó eucarística que plau
a Déu és quan ens despertem de la indiferència, quan optem per la senzillesa de
vida, quan sortim de la zona de confort i ens involucrem en la lluita per una
major justícia en la distribució de béns.
No hi ha catifa més bonica i
original per on Jesús li agradi passar que el
cor de la persona, quan el nostre cor se sent custòdia d’un Jesús que ha
vingut a salvar, d’un Jesús que ens necessita per seguir estimant i escampant
les olors i els colors del seu Evangeli.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada