MÀSTERS EN HUMANITAT

Últimament assistim a l’espectacle penós de persones amb càrrecs públics, votats pel poble i representants del poble, que han declarat uns títols, màsters o doctorats, que en realitat no han obtingut per la via normal acadèmica, sinó per tractes de favor, fent trampes, declarant en fals, mentint, ja sigui descaradament o amb mitges veritats.

Aquesta gent tenen càrrecs polítics que se suposa que hi són per servir a la societat. Però la gent autènticament profitosa per la societat és la gent bona i honrada. De polítics i càrrecs públics n’hi ha? Segur que sí, però la gran majoria de gent que és beneficiosa per a la societat no tenen un títol acadèmic ni poden lluir cap llicència, cap doctorat ni cap màster per cap Universitat. No podran penjar cap quadre que els faci sentir importants davant la gent. No sortiran mai a la televisió ni a cap

video influent de Youtube.

Però són bona gent que mai no diran mentides. Mai copiaran de ningú ni diran que un altre els faci la feina que ells han de fer. Són gent que treballen honradament i generosament, que tenen la humilitat de voler aprendre. Gent amb empenta que estima la feina, que tenen vocació i encomanen als altres el gust de fer les coses bé. I si se’ls acaba el contracte de treball es dediquen a preparar-se i a formar-se mentre busquen una altra ocupació.

Gent que a la feina són puntuals en començar i que no deixen ningú “penjat” si arriba l’hora de plegar i encara hi ha feina a fer. Si són funcionaris, saben que la seva “funció” és servir la gent, les persones que reclamen els seus serveis. I ho fan amb un somriure d’entrada, amb amabilitat i facilitant al màxim els tràmits, sobretot a persones que no han tingut oportunitat d’estudiar o que encara no s’han pogut adaptar a una nova realitat. 

Són gent que se’n pot anar a dormir amb la consciència tranquil.la perquè èticament es comporten de manera impecable, sense ombra de corrupció. 

Són gent que busca hores per dedicar a la família, als amics, als malalts i a tothom qui els necessita. Gent que troba temps per fer tasques de voluntariat en entitats solidàries o sense ànim de lucre.

Totes aquestes persones podríem dir que són “màsters en humanitat”. Aquests són els que fan més

falta al món mediocre d’avui. 

I els seus noms, poc reconeguts a la terra, quedaran inscrits per sempre entre els Benaurats.