L’ART DE SER BONA PERSONA

Aquesta setmana la M. Àngels Turon, doctora en Història de l’Art i professora del col·legi de les Escolàpies de Figueres, ens ha il·lustrat magníficament sobre el lligam entre l’art religiós i l’espiritualitat cristiana. Hem pogut comprovar com al llarg de la història la fe ha generat art i cultura, de moltíssima qualitat i significat. 

Joan A. Malé, fundador de la banca ètica, diu que al temps del Renaixement, amb la florida de les arts i de l’humanisme, s’obria un futur esplendorós per a la humanitat. Però el que s’ha fet en el món de l’art en general no s’ha portat a la vida social i econòmica. No s’ha cregut en la bellesa del compartir sinó que ha predominat la competència i la victòria del més espavilat. Hem crescut en tecnologia però no hem crescut com a ésser humans. S’ha donat culte a la intel·ligència però s’ha refusat la bondat, l’ètica personal i social. 

Així com l’objectiu d’una obra d’art és millorar el món, l’objectiu d’una empresa, d’una institució, també ho hauria de ser. I no, les empreses, en general, no han tingut com a objectiu millorar el món sinó el guany econòmic i ser més competitives que les altres. Les lleis de mercat no tenen entranyes. 

Tota empresa ha de tenir un rendiment, és veritat, però també ha de tenir una funció social, com sempre ha dit la Doctrina Social de l’Església, la gran desconeguda. L’informe PISA, que mesura la qualitat de l’ensenyament, parla del nivell de ciència i de matemàtiques, però no del nivell ètic o moral. La gent que enfonsa el país no sol pas anar malament de matemàtiques o de ciència, sinó d’ètica! 

Malé es pregunta: És possible una banca ètica? Com és possible que la banca no sigui ètica i que ho permetem? Per què es generen tantes desigualtats? 

Del Renaixement hem anat a parar a la trista realitat que descrivia així M. Luther King: “Hem après a volar com els ocells i a nedar com els peixos però no hem après l’art de viure junts, com a germans”. 

Ens enceguen els ídols del tenir, del poder i del figurar (les temptacions que Jesús va vèncer). No fem cas del que ens diu l’Evangeli: “No us afanyeu tant per aquest aliment que es fa malbé, sinó pel que dura sempre i dóna la vida eterna” (Jn 6, 27). 

El Papa Francesc adverteix: “Aparteu-vos dels ídols, que són mentiders: prometen la felicitat però no la donen, sinó que esclavitzen. En canvi, Déu no ens ofereix il·lusions fictícies, sinó que ensenya a estimar”. 

Avui, ser bona persona, és tot un art.