Et donem gràcies, Maria, Mare de Déu, dona del poble, perquè en arribar l’àngel Gabriel et vares atrevir a preferir la missió que Déu t’encomanava abans que la teva comoditat.
Gràcies per fiar-te del Déu que et mirava i et cridava, que no venia a treure’t res sinó a omplir-te de vida i de gràcia.
Gràcies perquè, abans d’engendrar Jesús a la intempèrie de Betlem, ja l’havies engendrat en el teu cor.
Gràcies pel teu Magníficat, per atrevir-te a dir que Déu derroca els poderosos i exalça els humils, sen-se preocupar-te del que pensaria Herodes i la seva cort.
Gràcies per haver estat una dona d’a peu pla, sense necessitar ni àngels, ni criades, ni serventes; per haver sabut viure sense miracles ni prodigis, sense títols ni honors, i amb un amor immens com la mi-rada de Déu.
Gràcies per haver respectat el difícil camí del teu Fill, per haver sabut quedar-te a l’ombra i sortir, en canvi, al seu costat el dia del Calvari.
Gràcies per ser, entre nosaltres, la criatura que més a la vora ens ha posat de Déu.
Gràcies perquè totes les dones del món es poden reconèixer en tu. Les dones simples, perquè ets la simple dona d’un artesà. Les dones que pateixen, perquè saps què és el dolor. Les dones felices, per-què exultes de joia en el Senyor que s’ha fixat en la teva petitesa. Les dones mares, perquè has posat al món el Salvador. Les dones estèrils, perquè aquest Infant no és pas per a tu sinó per fecundar d’amor tot el món. Les dones esposes, perquè amb Josep heu multiplicat l’amor que ve de Déu. Les dones refugiades i exiliades, perquè tu i la teva família vàreu haver de fugir cap a un altre país. Les dones anònimes i desconegudes, perquè vas saber fer del dia a dia de la vida oculta de Jesús una preparació per l’esclat de la Vida. Gràcies, Maria!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada