Una operació em fa estar un temps dedicat a la recuperació, i aquesta experiència ajuda a tornar a aprendre o refermar una sèrie de coses, com per exemple:
* Només valorem la salut quan no la tenim.
* No hi ha ningú imprescindible. I tots som necessaris.
* La pregària és una força que sempre arriba i ens uneix misteriosament en Aquell que ens vetlla.
* La vida és molt curta pel qui gaudeix i molt llarga pel qui pateix.
* Quan hi ha una situació d’emergència, la gent es posa les piles. I normalment és quan es dóna el mi-llor de si mateix.
* La salut és precària i ens fa veure que som ben poca cosa; per tant, hem de ser molt humils. I ens necessitem els uns als altres; per tant, hem de ser molt solidaris.
* El dolor genera tanta germanor com les alegries.
* Les persones i les comunitats madurem més a base d’adversitats i de contratemps que no pas amb el vent a favor.
* El dolor i la malaltia ens humanitzen, ens fan prendre consciència que som vulnerables, cosa que ens fa més humils i més germans.
* La vida sovint ens ensenya a base de patacades. Cal saber extreure la lliçó de tot el que ens passa.
* Tots tenim dins una reserva de força insospitada que emergeix quan la vida ens posa a prova.
* No som màquines ni robots. Som persones.
* El futur no està a les nostres mans. Però davant del futur tenim les nostres mans.
* La món de la medicina ha avançat molt. Però mai podrà substituir la tendresa humana. El que dóna qualitat humana a la sanitat no són els aparells, sinó que continuen essent les persones.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada