BENEDICCIONS

Hi ha una tradicional Benedicció irlandesa, molt coneguda i bonica, que diu així:

“Que els camins s’obrin a la teva trobada, que el sol brilli sobre el teu rostre, que la pluja caigui suau sobre els teus camps, que el vent bufi sempre a la teva espatlla.

Que guardis en el teu cor amb gratitud el record preciós de les coses bones de la vida.

Que tot do de Déu creixi en tu i t’ajudi a portar l’alegria als cors dels qui estimes.

Que els teus ulls reflecteixin la brillantor de l’amistat, graciosa i generosa com el sol que surt entre els núvols i escalfa el mar tranquil.

Que la força de Déu et mantingui ferm, que els ulls de Déu et mirin, que les oïdes de Déu et sentin, que la Paraula de Déu et parli, que la mà de Déu et protegeixi, i que, fins que tornem a trobar-nos, Déu et tingui, i ens tingui a tots, a la palma de la seva mà”.

Aquest text, en forma de pregària, pot servir per qualsevol ocasió.

Una bona ocasió és el curs que ens disposem a iniciar, en el qual tots hem de créixer en qualitat de vida cristiana.

Demanar la benedicció de Déu és voler rebre la seva inspiració i ajuda en tot moment. I és que si re-bem a consciència la benedicció de Déu, podem ser nosaltres una benedicció per la gent que trobem en el camí de cada dia: familiars, veïns, malalts, joves, vells, immigrants, pobres...

Hem de ser testimonis del Crist vivent enmig de la societat, i com a cristians no solament ens comprometem a mantenir, ajudar i servir l’Església, sinó també a millorar la societat secular que ens ha tocat viure. Justament en vigílies de l’11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya, demanem la benedicció de Déu per aquesta terra, que sempre ha esti-mat les seves arrels i alhora ha estat oberta a l’acollida i a la integració dels nouvinguts. Que tothom hi pugui viure en pau, una pau fonamentada en la justícia i el respecte mutu en tot moment.