PER QUÈ VA REEIXIR EL CRISTIANISME ALS SEUS INICIS?

En la conferència sobre els orígens del Cristianisme que es va fer amb motiu del Mil·lenari de Sant Pere de Figueres, Mn. Enric Tubert va apuntar 8 raons de l’èxit del Cristianisme en els seus inicis:

1. Amb Jesús apareix una figura religiosa excepcional, que dóna resposta als anhels més profunds de la persona i de la societat. A diferència del paganisme, la fe en Jesús comportava una determinada manera de viure.
2. El cristianisme primitiu fou la irrupció d’un monoteisme que alliberava la gent de tantes divinitats, del culte a l’emperador i de sacrificis i pràctiques supersticioses.
3. Amb el descobriment de la misericòrdia divina, el cristianisme apareix com una religió de “guarició”. L’estimació i el servei (“diakonia”) eren la pràctica més important. Els estoics buscaven la pròpia perfecció; els cristians buscaven també el bé dels altres. 
4. L’ètica viscuda era convincent. Si en cercles pagans es tendia a deixar de racó els infants, els ancians i els pobres, no era així en els cercles cristians.
5. El cristianisme primitiu era una forma d’associació ideal. Enfront de formes elitistes i classistes, seguir Jesús era practicar l’hospitalitat i procurar eliminar les diferències socials.
6. Era una religió que acollia bé les dones. Jesús trenca el tabú admetent dones que el segueixin, a diferència dels rabins. Elles són testimonis de la crucifixió i de la resurrecció i esdevenen missioneres de la Bona Nova, amb un cert lideratge comunitari fins al segle II.
7. Era una religió que acollia els esclaus. La societat del segle I era piramidal, i a la base hi havia els esclaus; un gran nombre de cristians eren esclaus i trobaven a la comunitat cristiana una posició d’igualtat i reciprocitat.
8. Els primers cristians experimentaven un model de comunió total, de béns, de gènere i de vivència comunitària (“koinonia”), entorn de l’Eucaristia. El menjar comunitari expressava l’ideal de convivència segons la voluntat de Jesús.

Amb aquestes pistes, que ens vénen dels orígens, ens podem orientar de cara al present i al futur de les nostres comunitats cristianes. Ja ho deia el subtítol de la conferència esmentada: “Memòria del passat per renovar el present”.