25 COSES QUE HAUREM APRÈS –o no-

1. Dir-nos “bon dia”, “com estàs”, “com et trobes?”..., ara té una càrrega humana que no tenia la salutació convencional.
2. Els grans canvis sempre vénen de grans sacsejades. I no és la fi del món, sinó que pot ser l’inici d’un món nou, diferent.
3. Quan el món trontolli i passin coses que ens incomodin, potser és que la mateixa natura s’està acomodant, encaixant les peces altra vegada al seu lloc.
4. Serà essencial “tenir cura”, “cuidar-nos per cuidar”. Si tenim més cura de nosaltres mateixos i dels altres, especialment dels més vulnerables, tots ens sentirem millor.
5. Haurem d’agrair sempre la feina ben feta de les persones que tenen cura dels malalts i de la gent gran, i exigir a les administracions que els dotin de mitjans suficients.
6. A més dels recursos mèdics i hospitalaris, les persones necessitem la salut espiritual per poder viure tot el que ens passa amb una certa pau.
7. Aplaudirem i donarem suport a la tasca de les persones, empreses i associacions que contribueixin èticament i eficaçment al bé comú de la societat.
8. Les franges de població menys “productives”, els infants i els ancians, sempre necessitaran una atenció preferent.
9. No ens en sortirem si no ens movem contra els grans càncers de la humanitat: la contaminació, les guerres, el comerç d’armes, el frau, les desigualtats...
10. La crisi econòmica i el percentatge d’atur posaran a prova les estructures dels estats d’Europa i els seus models econòmics.
11. Només si som solidaris i estem disposats a fer algun sacrifici pels més desafavorits podrem tirar endavant sense deixar tanta gent al marge.
12. Hem d’anar a comprar als petits comerços locals i afavorir els productes treballats ecològicament per gent del territori.
13. Allò que més preocupa avui, la salut i l’economia, és el que preocupava Jesús de Natzaret:  ell guaria els malalts i denunciava la duresa de cor dels rics i poderosos.
14. La fràgil salut del planeta depèn del comportament responsable de cadascú de nosaltres, sense excepció. 
15. Som molt vulnerables (per tant hem de ser molt humils) i per això ens necessitem (per tant hem de ser molt solidaris).
16. El futur és molt incert; no podrem fer grans previsions ni enyorar èpoques passades. Valdrà més viure el present com una gràcia.
17. La debilitat en què ens ha sotmès el virus queda contrarestada per la fortalesa dels científics que, a base de talent i d’estudi tenaç, podran aconseguir el remei.
18. Tenim un munt de facultats naturals que només valorem quan no les tenim: obrir els ulls, respirar,  sentir, parlar... no són ja miracles?
19. Podem ser creatius en el temps lliure, i lliures davant del temps que tenim per endavant.
20. En aquest món tots anem a la mateixa barca. O intentem remar en el mateix sentit, o ens n’anem a la deriva.
21. Si el món fes cas de l’únic lideratge mundial amb cara i ulls, que és el Papa Francesc, les coses fa temps que estarien en vies de solució.
22. Els creients haurem descobert la pròpia llar com a lloc de pregària i de comunió. I quan tornem a l’església serà la festa de la comunitat reunida (unida ja ho estava).
23. Com a poble ja no podrem tolerar més baralles d’interessos polítics quan el que hi ha en joc és la salut de les persones.
24. Si volem un canvi positiu en el món, comencem per canviar el nostre cor.
25. Hi ha un virus encara més mortal: és l’odi, la manca d’amor. I la vacuna som cadascú de nosaltres.

Mn. Miquel-Àngel Ferrés