QUÈ FARÍEM SENSE L’ESPERIT?

Per ajudar a saber qui és l’Esperit Sant, tan difícil de definir, va bé pensar què seria sense ell:

Sense l’Esperit Sant, Déu seria llunyà,

Crist es quedaria en el passat,

l’Evangeli seria lletra morta,

l’Església seria una simple organització i l’actuació dels cristians una empresa purament

humana.

Mn. Josep M. Ballarín, parlant de l’Esperit Sant, té una metàfora musical que moltes vegades hem fet servir i que és força suggerent. Ell diu que Déu Pare seria com la partitura, Déu Fill seria la lletra i Déu Esperit Sant seria la música.

Déu no és solitari, sinó solidari. La comunió íntima de vida de la Trinitat no es queda només en Déu sinó que es tradueix en un devessall d’amor, de vida, de bellesa i de joia per a tots nosaltres.

Quan acollim l’Esperit, ens reconeixem. Mn. Ballarín ho explica així: “Dintre de cada persona, que és un paisatge, hi ha una mena de foc de l’Esperit Sant, que és allò pel qual tots tenim un punt de tendresa pels altres i per nosaltres mateixos, i tenim alguna cosa d’aquella benaurança que en diuen puresa de cor”.

Pentecosta, Déu ens envia el seu Esperit, que ens renova per dintre i reforça les nostres febleses, les mateixes que tenien els Apòstols abans de rebre l’Esperit. La biblista Dolores Aleixandre, a partir de textos de l’Apocalipsi, fa una recreació actual del que diu l’Esperit avui, amb aquestes precioses pa-raules que val la pena reproduir en versió original:

“Andas pendiente de lo que “haces”, “ofreces”, “padeces” o “sacrificas” por el Señor. Y descuidas, en cambio, lo que él busca prioritariamente de ti: que confíes perdidamente en que, de entrada, no necesitas nada para conseguir su amor, porque ya le “has caído en gracia” al que es para ti Padre y Madre. Y si tu Señor está a tu puerta llamando, es porque quiere cenar contigo, y lo primero que tie-nes que hacer es consentir en creer “lo increíble”: que su deseo de comunión y de intimidad precede siempre al tuyo: que es a él a quien le resulta un regalo tu presencia; que es él quien tiene planes e iniciativas y palabras que dirigirte; y por eso, lo mejor que tú puedes hacer es abrir tu puerta y acogerlo. Y con él entrará también en tu corazón ese mundo sin hogar que está esperando fuera, a la intemperie.

El que tenga oídos, que oiga lo que el Espíritu dice a las Iglesias”.

Bona PENTECOSTA!