El Papa Francesc ens ha regalat una nova Exhortació Apostòlica titulada “Alegreu-vos i celebreu-ho”, sobre la santedat en el món actual.
La santedat –diu el Papa– és tan diversa com la humanitat. I afegeix: “El Senyor té en ment un camí particular per a cada creient, no solament per al clergat, o els consagrats. Tots estem cridats a la santedat, qualsevol que sigui el nostre paper, vivint amb amor i oferint el propi testimoni en les ocupacions de cada dia, orientats cap a Déu”.
Francesc recorda que hi ha moltes persones corrents que no figuren als llibres d’història i, tot i així, han estat decisives per a canviar el món. I cita en particular “els estils femenins de santedat, de dones santes famoses i també de tantes dones desconegudes o oblidades que han transformat les seves comunitats”.
Com ser sant? Respon el Papa: “A més de grans desafiaments, la santedat creix a través de gestos petits. Rebutjant les crítiques, escoltant amb pa-ciència i amor, dient una paraula amable a una persona pobra”. I descriu cada una de les benaurances com a camí de santedat: “Ser pobre en el cor, reaccionar amb humilitat, saber plorar amb els altres, buscar la justícia amb fam i set, mirar i actuar amb misericòrdia, mantenir el cor net de tot el que taca l’amor, sembrar pau al nostre vol-tant, acceptar cada dia el camí de l’Evangeli encara que ens porti problemes”.
El document assenyala perills que falsifiquen la santedat, com és pensar que la persona no necessita la gràcia de Déu, que la voluntat humana pot aconseguir el que es proposi, desconnectant de Déu i de l’amor als altres. Aleshores tot es perverteix, i surt l’obsessió per una perfecció malaltissa, l’ostentació espiritual, i la vida de l’Església es converteix en una peça de museu o en una posesssió d’uns pocs.
Pel Papa, els grans signes de santedat, que són expressions d’amor a Déu i al proïsme, són: Perse-verança, alegria i sentit de l’humor, audàcia i fervor, sentit de comunitat, vida de pregària.
Finalment, el Papa adverteix que el camí cap a la santedat és un combat, que cal ser vigilants davant de tantes distraccions de la vida actual, i que cal un discerniment, il·luminat per l’Esperit Sant.
I conclou: “Déu ho demana tot de nosaltres, i també ens ho dóna tot. No vol entrar en les nostres vides per disminuir-les sinó per dur-les a plenitud. Demanem que l’Esperit Sant infongui en nosaltres un intens anhel de ser sants… Així compartirem una felicitat que el món no ens podrà prendre”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada