ORFES D'EDUCACIÓ?

En un grup de pares, una mare va escriure això: “Nuestro hijo de 8 años se nos ha quedado pequeño. Hemos perdido mucho tiempo. Ahora que queremos que haga la primera Comunión, nos faltan palabras para hablarle de otras cosas que apenas ha oído de nosotros. Sólo nos ha oído hablar de sensaciones, de juegos y juguetes, de comer, del colegio. Hemos alimentado sólo su cuerpo. Y ahora no sabemos hablarle de Dios, ni sabemos cómo rezar con él ni dar las gracias al Padre. Nos da cor-te”.

El Papa Francesc, parlant a les famílies, aclareix:

“De vegades sembla que els pares no saben bé quin lloc han d’ocupar a la família i com educar els fills. I llavors, en el dubte, s’abstenen, es retiren i traspassen la seva responsabilitat, potser refugiant-se en una improbable relació “entre iguals” amb els fills. És veritat que has de ser company del teu fill, però sense oblidar que tu ets el pare! Si tu et comportes només com un company del fill, això no li farà cap bé, al fill.

El problema no és exclusiu dels pares. També la societat i les seves institucions abdiquen de la seva responsabilitat –podríem dir “paterna”- cap als joves, els deixa orfes i no els proposa una veritat en perspectiva. Els joves es queden, així, orfes de camins segurs per recórrer, orfes de mestres de qui refiar-se, orfes d’ideals que escalfin el seu cor, orfes de valors i d’esperança que els donin suport cada dia. Estan plens, potser, d’ídols, però potser els roben el cor; són empesos a somiar diversions i plaers, però no se’ls ensenya a treballar; queden enganyats amb el déu del diner, i se’ls neguen les veritables riqueses.

El sentiment d’orfandat de molts joves per l’absència de la figura paterna produeix llacunes i ferides que poden ser molt greus, fins al punt que les desviacions dels nens i adolescents en bona mesura pot ser que es deguin a aquesta carència, a la manca d’exemples i de guies acreditats en la vida de cada dia, a la manca de proximitat, a la manca d’amor de part dels pares.

Són orfes en la família, perquè els pares sovint són absents de casa i, quan hi són, no es comporten com a pares, no donen als fills, amb el seu exemple acompanyat de les paraules, aquells principis, valors i normes de vida que necessiten com el pa”.