NO HI HA CAPELLANS

La majoria de gent del nostre país que es confessa catòlica viu al marge de la comunitat cristiana. I molts afegeixen, convençuts: “Sóc catòlic no practicant”. Però quan aquestes persones, normalment de mitjana edat, s’acosten a l’Església perquè han de “practicar” un bateig, o una primera comunió, o un casament, o unes exèquies, es troben sovint amb alguna sorpresa, perquè descobreixen que quedem molt pocs capellans, i potser ens costa complir amb les seves expectatives.

Estem en una societat acostumada a obtenir serveis de manera immediata, i les coses no van sempre així. Sovint hi ha gent que ve a la parròquia per demanar un bateig o un casament, i es pensen que la cerimònia podrà ser exactament el dia i l’hora que ells han decidit prèviament. Molts ja han contactat primer amb el restaurant. Quan els diem que primer haurien d’haver preguntat a la parròquia quins dies hi ha disponibles, s’estranyen molt i pregunten com és això. I llavors és el moment que reben la informació que no tenien: Que no hi ha capellans i que fem molta altra feina, a més de les misses i sagraments.

A Figueres hi ha actualment un sol rector per totes cinc parròquies, i als arxiprestats de l’Alt Empordà s’acaba de fer una remodelació en la qual uns pocs rectors que ja estaven carregats de parròquies n’han afegit unes quantes més a la seva llista.

És evident que si s’aguanten diversos serveis és gràcies a persones laiques de les parròquies i reli-giosos/es que es comprometen a ajudar amb sentit de corresponsabilitat. Gent que han entès que la parròquia no és una estació de serveis sinó una comunitat on tots ens sentim corresponsables.

No hi ha vocacions, o molt poques. Molts preveres provenim de famílies nombroses, catòliques prac-ticants i rurals. Què queda avui de tot això?

Com hem arribat fins aquí? Home, abandonar la fe i la pràctica religiosa té conseqüències. El materialisme sense espiritualitat, també. Treure la religió de l’escola i de l’espai públic, també. Menystenir l’aportació de l’Església a la societat, també. Que als mitjans només parlin de l’Església quan hi ha casos escandalosos, també. El nostre poc exemple de fe, també.

Ens cal esperar una renovació que passi per la presa de consciència de la gent, també dels “de mitja-na edat”. Mentrestant, seguirem “calant les xarxes”, refiats de l’Esperit que ens impulsa.