Cada mes el Papa proposa una doble intenció de pregària als cristians. La primera s’anomena UNI-VERSAL i aquest mes de setembre és la següent:
- Que els joves d’Àfrica tinguin accés a l’educació i al treball en els seus propis països.
Tots assistim atònits a les notícies de l’arribada continuada de pasteres amb immigrants, la majoria gent jove que ha sortit del seu país fugint de la guerra, o de la misèria, o de l’opressió, per buscar una vida millor i poder ajudar des d’Europa a les seves famílies. Quantes d’aquestes persones acon-segueixen arribar i acomplir els seus somnis?
La pujada al Calvari ja comença per decidir-se a deixar la família, els amics, la terra on has crescut, després les dificultats de poder fer la travessa i creuar la frontera, arribar al país que vols i ser-hi acollit, obtenir papers, trobar una feina, poder ajudar la família, integrar-se al país d’acollida… No és estrany que pocs arribin a superar tantes proves difícils. Molts, lamentablement, hi deixen la vida.
El Papa apunta a la primera causa del problema: que no hagin de sortir de casa, que tinguin prou recursos al seu país. Això seria possible sense el neocolonialisme dels països rics, que en lloc d’ex-plotar els recursos, haurien de facilitar que els recursos i matèries primes es treballessin en benefici del propi país, i no fomentant que allà manin cacics i dictadors enfrascats en corrupcions i guerres fratricides, sovint amb armament venut des dels països rics.
La segona intenció de pregària s’anomena EVANGELITZADORA, i aquest mes diu així:
- Que els professors/es de Religió i els catequistes tinguin sempre present la gran importància de la seva missió i donin fruits abundants.
Tenim al davant un nou curs escolar, i el Papa Francesc subratlla la tasca dels educadors de la fe, mestres i catequistes, que complementen l’educació dels pares a casa. Sense la base familiar, difícil-ment la feina dels educadors podrà donar “fruits abundants”, com demana el Papa.
Cal no dimitir de l’educació a casa, cal mirar de no ser massa condescendents amb els “gustos” dels petits-reis de la casa. Al nen se’l deixa triar massa a una edat que són els pares els qui han de decidir el que creuen que és millor per a ells.
“Miri, aquest any el nen no vol venir a catequesi”.
“Ah, bé, doncs si el seu fill a 8 anys ja mana a casa, ja el planyo a vostè.”.
Com diu l’educador Tim Elmore: “Hem de preparar el nen per al camí, no el camí per al nen”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada