A la Bíblia hi ha narracions impactants, i també silencis impactants. Un d’aquests silencis és la vida oculta de Jesús. Sorprèn que entre la infància i l’adultesa de Jesús no es narri cap més fet que quan el van perdre i trobar al Temple entre els mestres i doctors de la Llei. Només sabem que a Natzaret, a casa dels seus pares, “Jesús creixia en edat i saviesa i els era obedient”, diu l’Evangeli de Lluc.
Aquest fet, aquest “silenci” de tants anys de vida oculta, “diu” moltes coses. Diu que el dia a dia és important, que els dies grisos també compten, que la feina diària, constant i oculta de tanta gent, so-vint imperceptible, potser és la que aguanta la societat. Que el creixement no es fa d’un dia per l’al-tre. Jesús va créixer i es va deixar educar i formar, tant pel Pare del cel com pels pares de la terra.
Allà on Jesús pren consciència de la seva missió és en l’escena de l’evangeli d’avui, el seu Baptisme al riu Jordà. El Baptisme de Jesús és un fet narrat no com un moment gloriós sinó ple d’humanitat i d’humilitat. Com a continuació de la vida oculta. Jesús es barreja amb els pecadors que van a rebre el baptisme de Joan, que és de conversió i de purificació dels pecats. Ell, el pur, enmig dels impurs.
I l’evangeli diu que quan Jesús més humiliat està, a dins de l’aigua, “el cel s’esquinçà”. Cel i terra s’uneixen i veiem un cop més que l’evangeli associa sempre la humilitat amb la grandesa divina. És a dir, que els humils, els nets de cors, són els benaurats que tenen una autopista oberta i neta per ar-ribar a Déu. En canvi, els arrogants i els prepotents no veuen “esquinçar-se” els cels, més aviat s’es-quincen ells mateixos per dintre i s’entrebanquen perquè ni troben el camí que els faria feliços ni deixen en pau els que viuen la seva vida “oculta” a qualsevol Natzaret...
El testimoni dels batejats en Jesucrist hauria d’arribar a “esquinçar” barreres, ajudar a vèncer les difi-cultats que ens separen de Déu.
A la nostra societat, aparentment molt allunyada de la fe, hi ha molta recerca de sentit de la vida. Darrere de molts posats d’indiferència hi ha molta set de veritat i de bellesa, d’autenticitat de vida.
No podem defraudar els qui cerquen la veritat.
L’evangeli d’avui parla que “sereu batejats amb foc”. Aquest foc té a veure amb la veritat de Déu. Com a símbol cristià, el foc simbolitza la purificació permanent que demana el nostre cor i el creixe-ment de vida que reclama el nostre esperit. Tal com Jesús creixia a Natzaret.
El foc és una representació de Déu, d’aquest Déu que ve a purificar la font mateixa de la nostra exis-tència i a eixamplar la nostra vida amb aquells horitzons que sempre busca el foc: l’aire lliure, la llum, l’altura, el cel.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada