diumenge, 20 de gener del 2019

UNA NOVA PRESÈNCIA D’ESGLÉSIA (I)



No fa pas gaires dècades que l’Església tenia una presència dominant en la societat. Ara més aviat és a la inversa, i ens hem de preguntar quina ha de ser la presència més adequada avui, tenint en compte els signes dels temps i la necessitat de no caure ni en el derrotisme (“no hi ha res a fer”) ni en el judici negatiu (“el món està perdut”) ni en l’angelisme ingenu, com si el món no hagués canviat i com si l’Església no necessités reinventar-se a la llum de l’Esperit. 

Mireu si n’hi ha de camins ben evangèlics que es poden fressar enmig dels embussos d’avui, i que connecten amb valors importants pel nostre món: 

1. En un món d’interessos creats, ¿no hauríem de ser signe de gratuïtat, d’acollida, de despreniment? 

2. En un món que mesura la persona per la seva productivitat, ¿sabrem afirmar el valor sagrat de la persona com a temple de Déu, inviolable en els infants, en els vells, en els disminuïts? 

3. En un món d’ostentació ¿sabrem estar contents amb la fecunditat social de les petites fidelitats quotidianes? 

4. En un món ple d’agressivitat i violència, ¿maldarem per educar els nostres infants per a la pau i la noviolència activa? 

5. En un món ple d’injustícies, ¿sabrem ser profetes per defensar l’home, imatge de Déu? 

6. En un món que genera individualisme i anonimat, ¿no fomentarem més la comunicació, la tendresa i el diàleg? 

7. En un món burocratitzat i impersonal, ¿oblidarem que l’Evangeli situa sempre la persona humana per damunt de la llei? 

8. En un món esqueixat pel trencament del pecat, ¿sabrem aportar-hi la unitat interior, la serenitat de la fe? 

9. En un món esclau de la recerca de plaers immediats, ¿serem testimonis del Regne de Déu, que ens allibera de tots els ídols que ens sedueixen amb una felicitat buida? 

10. En un món emmetzinat i contaminat, ¿sabrem col·laborar en la defensa de la integritat del planeta com a casa comuna creada per Déu? 

11. En un món que banalitza la vida i la mort, ¿no hauríem d’aportar el sentit del respecte a la dignitat de la vida i de la mort humanes? 

12. En un món que aixeca murs, ¿no hauríem d’establir ponts entre les persones?

1 comentari:

  1. Tots els punts son dignes de reflexió. Passada la reflexió ens cal l'actuació; potser aquí és on tenim el problema.

    ResponElimina