DISCAPACITATS?

Aquests últims dies hem pogut viure dos fets relacionats amb persones amb discapacitat.

Un és la mort de l’Olga, la filla de l’escriptor Josep M. Espinàs, que va escriure el llibre “El teu nom és Olga” dedicat a la seva filla amb disminució. Ara li ha fet una darrera carta, que diu:

“Et tinc com una mena d’àngel. No m’has estat mai un pes feixuc. Ben al contrari, tu has estat, i ets, una bandera neta en el mar de les meves contradiccions ... La teva mort no seria, doncs, “treure’m un pes de sobre” sinó arrencar-me la mica de llum que no m’ha fallat mai ... És clar que podria viure sense tu, però no sé imaginar-m’ho”.

L’altre fet el protagonitza Jesús Vidal, l’actor amb discapacitat que va guanyar el premi Goya com a millor actor revelació pel seu paper al film “Campeones”, que compartí amb altres nou actors amb discapacitat.

Malgrat la seva disminució, Vidal és llicenciat en Filologia hispànica i porta anys dedicant-se al món del teatre.

En el seu discurs en rebre el premi va impactar amb aquesta expressió dirigida als seus pares: “Queridos padres, a mi sí me gustaria tenir un hijo como yo, porque tengo unos padres como voso-tros”.

Aquest actor, que té només un 10% de visió, dirigint-se a la seva mare, va manifestar: “Mamá, gra-cias por darme la vida, porque hiciste nacer en mi el amor hacia las artes y porque me enseñaste a ver la vida con los ojos de la inteligencia y del corazón”.

Jesús Vidal ha aprofitat l’èxit per dir que espera dos canvis: Un a nivell de les famílies de les perso-nes amb discapacitat, perquè s’adonin que els seus fills són molt capaços i no els tallin les ales. I un altre a nivell social, perquè s’aposti definitivament per la inclusió i la normalització de les persones diferents, i se les tracti com a persones.

I afegeix: “Con “Campeones” he aprendido que hay personas que tenemos una discapacidad diagnosticada y otras que no la tienen, pero al final todos somos personas. Se etiqueta a las personas por lo que no pueden hacer, no por lo que pueden”.

Preguntat sobre els seus projectes artístics, respon això: “Tengo un proyecto muy bonito que empieza mañana y que es seguir creciendo cada día como actor y como persona”.

Ha sortit també un acudit en dibuix amb certa duresa però que fa pensar. Es veu l’actor discapacitat dirigint-se a un públic que l’aplaudeix entusiasmat i ell pensa dintre seu: “Hipòcrites, la majoria dels que m’esteu aplaudint m’hauríeu avortat”.