En un relat real de Concha Fernández s’explica que Ishani és una nena índia, de 7 anys, que treballa asseguda a terra polint pedres precioses i fent girar el disc per donar forma a les pedres.
El capatàs li ha deixat un grapat de gemmes, i la nena s’haurà d’esforçar molt per tenir-les ben po-lides al final del dia. Tot i que ara mateix no són més que pedres, Ishani ja frissa per veure-hi els bells cristalls que seran després del polit. Si trenca o s’espatlla alguna de les pedres, l’amo li descomptarà del seu miserable sou. Ella es concentra en la tasca, fins on li permet la pobra alimentació d’un tros de pa i un bol de llet aigualida. A sobre, la feina li provoca mal d’esquena i problemes respiratoris per l’aspiració de la pols química del polit.
Agafa un robí i un tros de tela que impregna en la pols verd químic i comença a fregar. La pols la fa tossir molt, però sap que només així podrà arrencar-li al robí totes les tonalitats de vermell que porta amagades en el seu cor mineral.
El disc que fa girar amb el dit índex per donar forma a la pedra, no només desgasta la pedra sinó que també es menja la seva pell. Té la punta del dit inflamada i vermella. Se’l neteja i comprova que no tingui cap resta de sang perquè si taca el vidre o el poleix malament haurà d’estar treballant un llarg temps a canvi de res, com a càstig.
Amb poques forces i amb molta constància, Ishani aconsegueix arrencar mil espurnes al robí, que ha esdevingut una autèntica obra d’art.
En un luxós aparador d’alguna joieria del primer món, un bell robí enfilat en una cadena d’or blanc atreu la mirada dels passejants. Si algun d’ells s’atura i mira bé el robí, podrà descobrir en el seu interior altres pedres precioses que no seran mai exposades al públic: els nens i nenes treballadors que allà, a la llunyana Índia o en qualsevol soterrani amagat de qualsevol país, han passat llargues hores polint-les, amenaçats per capatassos sense escrúpols, mentre hi perden la infància i la salut.
Ishani és només un cas dels 85 milions d’infants en el món que treballen en condicions perilloses i insalubres, quan haurien d’estar aprenent i jugant i gaudint de la vida, no perdent-la miserablement a una edat tan tendra.
El cas del nen Julen va tenir una gran cobertura mediàtica després de caure al pou, on la pobra criatura va morir. Els milions de nens que estan caient cada dia al pou de la misèria i la indignitat no tenen ressò als mitjans de comunicació. Hi ha massa interessos econòmics que estan per damunt de l’ètica. Indigna pensar que aquests capatassos no seran mai jutjats ni tancats a la presó... I els qui ho permeten tampoc.
Ah, MANS UNIDES, humilment, sí que es fa ressò d’aquests fets, i demana la nostra solidaritat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada