Mires els capellans grans de la residència “Bisbe Sivilla” de Girona, amb qui he conviscut unes dies de convalescència, i hi veus al darrere moltes joventuts acumulades. Molts anys de treball pastoral a les parròquies, molts destins per la geografia de la nostra diòcesi, sempre obeint el bisbe de torn, du-rant tota una vida, fins que el cos, no pas el DNI, els ha dit prou.
Aquests mossens van estudiar al Seminari abans del Concili Vaticà II. O sigui, els estudis els deien unes coses i quan estaven en plena activitat pastoral se’n van trobar unes altres. El món i l’Església, en poques dècades, van canviar com una mitja, i aquests preveres es van haver d’adaptar sobre la marxa.
Cada un és una història viva i singular. Tots porten l’esquena pelada d’acompanyar i de servir com a pastors els feligresos que han tingut encomanats. Han estat i són mossens amb les seves virtuts i de-fectes, amb les seves experiències gratificants i amb les doloroses, han gaudit amb l’amistat de moltes persones, han sofert la indiferència de moltes altres i de vegades la incomprensió o la solitud.
Els veus ara caminant amb dificultat recolzats en un bastó o un caminador, però amb la pau secreta de la feina feta. Amb l’era neta i el graner ple de bones obres, que només Déu valorarà justament.
Homes avesats a pregar, a consolar, a perdonar, a visitar malalts, a cuidar els altres, a portar a coll Nostre Senyor, ara s’han de deixar cuidar i deixar-se portar pel Senyor. I la veritat és que, malgrat la sensació d’oblit que plana sobre les residències geriàtriques, són cuidats amb una qualitat humana que m’ha semblat excel·lent.
Jo tenia al cap el futur immediat, la tornada a Figueres per reintegrar-me a la feina, i pensava quin “futur” podien tenir aquests companys capellans al cap. Vaig recordar llavors el que em va dir un dia Mn. Tor: “Quan ja no podem fer res, ens hem de saber oferir al Senyor. Quan diem la missa, no ens oferim amb el Crist? Doncs hem de ser fins al final com una ofrena. I preparar així la trobada definitiva amb Ell”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada