Isabel Solà va néixer a Barcelona l’any 1965. Als 19 anys va decidir dedicar la seva vida a ajudar els altres i va ingressar a la Congregació de Religioses de Jesús Maria. Va estudiar magisteri, infermeria i teologia. Va ser destinada a la missió africana de Guinea Equatorial on va estar 14 anys, i a partir del 2008 va traslladar-se a Haití.
L’any següent, arran del terratrèmol que va assolar aquest país, un dels més pobres del món, la Isa es va lliurar de ple a ajudar les víctimes. Va crear un centre d’atenció i rehabilitació de mutilats, amb un taller de fabricació de pròtesis ortopèdiques, destinat a qui no podia pagar les pròtesis en un centre mèdic. Isa també feia portar pròtesis usades des d’Espanya per reciclar-les. També va impulsar la construcció d’un dispensari, d’un centre de formació professional per a amputats, un programa de microcrèdits, un camió medicalitzat. I denunciava amb valentia la nul·la inversió del govern d’Haití en educació i sanitat i la desforestació del país provocada per la tala d’arbres sense control.
Un dia va escriure: “Pensareu que com puc seguir vivint a Haití, entre tanta pobresa i misèria, entre terratrèmols, huracans, inundacions i còlera. L’única cosa que podria dir és que Haití és ara l’únic lloc on puc estar i guarir el meu cor. Haití és casa meva, la meva família, el meu treball, el meu sofriment i la meva alegria, i el meu lloc de trobada amb Déu”.
Mentre Isa conduïa per la capital d’Haití, Port-au-Prince, on era mestra i on havia promogut centres escolars en els barris més marginals, fou víctima d’un atracament i assassinada a trets el dia 2 de setembre de 2016 per dos desconeguts sense cap esperança que anaven en moto i li van robar la bossa que portava. Tenia 51 anys. És enterrada a Haití.
Ens fixem avui en aquest testimoni tan impactant i evangèlic d’Isa Solà perquè dissabte que ve, dia 18, farem la presentació d’un llibre sobre la seva vida, titulat “Lo que no se da se pierde. Retrato de la missionera Isa Solà”, a càrrec de la mateixa autora, la periodista Mey Zamora, antiga companya seva de col·legi. Serà a les 15’30 h, als locals de la parròquia de la Immaculada de Figueres.
L’autora del llibre escriu: “Isa ens recorda com es fa el bé; en silenci, de manera amagada, com una deu d’aigua sota terra que fecunda les arrels amagades”. En el seu testament espiritual la germana Isa va escriure: “Seguir Jesús i el seu Evangeli ha estat la cosa més fascinant de la meva vida. Espero anar-me’n fent allò que volia fer, entregant la meva vida, estimant la gent, servint. Estigueu alegres, ara ja estic amb Jesús”.
La Isa va ser la nostra companya quan estudiavem infermeria. Amb ella vàrem compartir la il.lusió de fer el bé amb la nostra professió!I ens va deixar la seva humanitat, estima i el seu somriure!! Et portem al cor!!
ResponElimina