Arribat el matí del dia de Reis, el nen es va llevar, va mirar per tot el pis però no hi havia cap regal. La seva mare, soltera i a l’atur, tota entristida observava el seu fill i agafava coratge per fer-lo baixar dels seus somnis i animar-lo.
- “Mama, els Reis s’han oblidat de mi...”.
El petit es va abraçar a la seva mare i tots dos es van posar a plorar. Llavors el nen li pregunta:
- “També s’han oblidat de tu, mama...?”
- “No, fill. El millor regal que jo podria tenir està ara mateix en els meus braços: ets tu. Tranquil, jo sé que els Reis no s’han oblidat de nosaltres. Mira, el teu regal t’està abraçant ara, i et portarà a fer una de les millors passejades de la teva vida!”.
Feia un dia assolellat i se’n van anar cap al bosc i després cap a la platja. El nen va jugar amb la seva mare durant tot el dia; van riure, van saltar, van cantar, van menjar, van fer dibuixos a la sorra, es van mullar els peus a l’aigua, van fer jocs, i van tornar a casa al capvespre. El petit va arribar molt cansat, però se’n va anar a la seva habitació i va escriure aquesta carta als Reis:
“Estimats Reis: Us vull agrair el vostre regal d’avui. I voldria demanar que cada any, per aquestes festes, feu que la mama oblidi els seus problemes, que deixi d’estar trista i que jugui amb mi. Així podrem passar més dies tan divertits com el d’avui. Ara entenc per què no m’heu portat joguines, d’aquesta manera m’heu ajudat a descobrir que la mama m’estima de veritat. Jo també l’estimo molt. Gràcies per aquest gran regal, Reis Mags”.
Aquesta experiència va fer arribar aquest nen a una lucidesa semblant a la d’aquell text que diu:
“Jo havia demanat a Déu la força per obtenir l’èxit, i Ell m’ha fet feble perquè aprengui a ser humil.
Jo havia demanat la salut per fer grans coses, Ell m’ha donat la malaltia perquè faci coses millors.
Jo havia demanat la riquesa per poder ser feliç, Ell m’ha donat la pobresa perquè pugui ser assenyat.
Jo havia demanat el poder per ser apreciat pels homes, Ell m’ha donat la debilitat a fi que senti la necessitat de Déu.
Jo havia demanat un company a fi de no viure sol, Ell m’ha donat un cor a fi que pugui estimar tots els meus germans.
Jo havia demanat coses que puguin alegrar la meva vida, Ell m’ha donat la vida a fi que em pugui alegrar de totes les coses.
No he obtingut res del que havia demanat, però he rebut més del que podia esperar”.
QUE ELS REIS ENS PORTIN LUCIDESA.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada