Estem en la Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians. Les diferents Esglésies cristianes seguim –en teoria- el mateix Jesús, que prega al Pare: “Que tots siguin u” (Joan 17, 21).
El pecat de la desunió ens afecta a tots, i per això és essencial avançar cap a la unitat, preguntant-nos què ens demana el Senyor en el moment present.
El moviment ecumènic dels últims temps no busca tant posar-se d’acord en qüestions doctrinals o teològiques com trobar punts de contacte entre les Esglésies perquè puguin oferir a la societat uns valors que humanitzin i facilitin la convivència segons el pla de Déu per la humanitat.
Dit d’una altra manera: en comptes de barallar-se discutint teològicament qui té raó i qui interpreta millor la missió que el Crist ens ha encomanat, es tracta de trobar-se i plantejar-se què podem aportar com a cristians que ajudi les persones a viure amb més plenitud, i amb més respecte els uns pels altres i envers la Creació. Partint de la base que tota persona té un component espiritual indefugible, fins al punt que Theilard de Chardin va dir: “No som éssers humans vivint una aventura espiritual; som éssers espirituals vivint una aventura humana”.
Amb aquesta perspectiva, el Centre Ecumènic de Catalunya ha reflexionat sobre el que el món espera de les Esglésies. Primer es constata que en una societat laica i secularitzada interessa poc el que diuen i fan les Esglésies, que últimament han caigut en un descrèdit major a causa dels escàndols i sortides de to, sovint amplificades pels mitjans de comunicació.
Però seria un error no voler saber ni fer cas del que la societat, plural i democràtica, espera de les Esglésies; ens pot ajudar a purificar-nos i a millorar.
En el llistat d’aquestes demandes, figuren temes importants com l’experiència de Déu sense interessos mundans, la normalització del paper de la dona, la inclusió i no discriminació en el tractament de col·lectius com divorciats, LGTBI o emigrants i refugiats, la defensa dels drets de les persones, que s’actualitzi la doctrina i la praxi en el tema de la sexualitat, que no s’amaguin més els casos de pederàstia, que no es vulguin donar respostes a preguntes no formulades, que les Esglésies es posin al costat dels qui treballen per promoure la justícia i la pau, que siguin una veu profètica en qüestions com la corrupció, els desfalcs econòmics i socials, el canvi climàtic, els casos de corrupció, la doble moral...
El món espera que els cristians ens pronunciem, sense ambigüitats, segons la màxima de l’arquebisbe anglicà i premi Nobel de la Pau, Desmond Tutu, que assenyalava que mantenir-se neutral davant la injustícia és col·locar-se al costat dels opressors”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada