Joan Barril (1952-2014), mort als 62 anys, ha estat un escriptor i periodista català molt conegut, brillant, agut, i amb una fina ironia que convidava a pensar. Va col.laborar en diversos mitjans escrits, a la ràdio (on destacaria els programes “Papers mullats” i “El cafè de la República”) i a la televisió. Entre els seus llibres, en té un que es titula “100 contes morals” (Ara Llibres, 2008).
He seleccionat un d’aquests contes, un divertiment que ens pot fer dibuixar un somriure irònic, però que amaga un contingut profund, que té a veure amb el model patriarcal de la societat i de l’Església.
El conte de Joan Barril explica que un investigador de la Bíblia va fer una troballa extraordinària, un text del Gènesi apòcrif. Amb l’ajuda d’un diccionari d’arameu i de llatí va començar a entendre d’una altra manera l’origen del món. En un principi Déu va crear la llum, els astres, la terra i el mar, els animals, les aus i els peixos… i al setè dia, què va passar el setè dia?
El Gènesi apòcrif deia: “Es trobava Déu a les praderies del paradís terrenal quan se li va acostar Eva i li va dir: “Oh Déu, el lloc és molt bonic, el clima és fantàstic, els animals són preciosos, però, oh Déu meu, t’haig de dir que ja n’estic tipa de serps simpàtiques i de pomes dolcíssimes i d’arbres sempre permesos. M’avorreixo, Déu meu. Fes alguna cosa”.
I aleshores Déu s’adreçà a Eva i li digué: “T’entenc perfectament, però et proposo una cosa molt difícil. Et trauré una costella i d’aquesta costella en faré un home, un home que et farà companyia i que et divertirà. Però has de saber, estimada Eva, que l’home que faré per a tu no és un animal qualsevol. L’home és de natural cregut i vanitós, l’home a vegades és violent i sempre vol tenir la raó. Potser fins i tot seràs feliç amb l’home que et donaré, però només ho seràs si compleixes les meves condicions. Es tracta que usis la teva intel.ligència, Eva, per fer-li creure al teu company que ell sempre porta la iniciativa, que ell és el que té la raó i que ell és el rei de la creació. Si ho fas així, tu seràs la que veritablement manarà a casa teva i en aquest paradís terrenal que t’he ofert”.
Eva s’ho va pensar uns instants i li va dir a Déu:
“Hi estic d’acord. Ho faré, dóna’m un home i jo li faré creure que ell és el més important del món”.
“D’acord, Eva, fes-ho i seràs feliç. Aquest serà el nostre secret: de dona a dona”, contestà Déu.
I Déu i Eva es van picar l’ullet com dues bones amigues”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada