LA SANTA CREU

Les Festes de la Santa Creu de Figueres estan ancorades en la tradició de la vera creu de santa Helena de Rodes, ben a prop del monestir de Sant Pere de Rodes.

El fet que la festa porti el nom d’un símbol tan important del cristianisme, ens genera una sèrie de reflexions:

-Jesús va morir a la creu per a la vida de tots; per tant tots hem de viure i treballar per una ciutat, una societat i una Església on les persones estiguin al centre de tot.

-Sovint ens escandalitzem que Déu hagi permès que el seu Fill morís en una creu. Com l’apòstol Pere, que no suportava la idea que Jesús hagués de patir i ser maltractat. Però Jesús el reprèn, el renya fort i li diu que no pensa com Déu, sinó com els homes.

-Nosaltres veiem les coses des d’una vida que ens pensem posseir com a nostra, i Déu les veu des d’una vida que es dóna, que es comparteix per amor. És normal que nosaltres vegem les coses “com els homes”. No obstant, la gran notícia és que Déu ens invita a veure-les “com Déu” i a obrar com Ell obra. Som invitats a “néixer de dalt”, com va dir Jesús a Nicodem, i així gaudir de la seva mateixa vida que es dóna. Si Jesús accepta ser crucificat deu ser per poder estar més a prop del dolor dels homes i de les seves carències d’amor.

-Enlairat a la creu, Jesús ens fa visible la “vida que es dóna”. La creu expressa alhora la gravetat del mal que ens tenia esclaus i l’omnipotència de la misericòrdia de Déu, que des de la creu de Jesús abraça el món sencer.

-Algú pot dir: si s’expliqués bé l’Evangeli, molta més gent creuria. Sí, però no oblidem que Jesús explicava bé el seu missatge i, no obstant, el van condemnar a mort per blasfem. Una bona explica-ció ajuda a conèixer l’Evangeli, però per acollir-lo cal “néixer de dalt”. És a dir, “mirar el Crucificat”.

-El Crucificat és una senyera combatuda: o se’l combat clavant-lo a la creu, o se’l mira com a font de vida. Dit d’una altra manera, tot ésser humà ha de prendre partit davant aquest dilema:

O mirar l’Home, sovint crucificat, marginat, menyspreat, i dedicar-li la pròpia vida, o mirar-se a si mateix, i això el portarà indefectiblement a utilitzar (crucificar) els altres amb la pretensió de cons-truir el propi jo. Aquesta segona opció no depèn de si es “coneix” més o menys bé l’Evangeli sinó de si es té o no un “cor dur”.

Bona Festa Major!