MILLOREM O EMPITJOREM EL MÓN?

“El teu compromís millora el món”, ens diu Càritas en aquesta festa de Corpus, Dia de Caritat.

Tothom qui ha mamat l’Escoltisme té clar el pensament de Baden-Powell: “Procura deixar aquest món millor de com l’has trobat”. Ho fem…?

El nostre planeta és la nostra CASA en comú, la casa de tothom, ens recorda Càritas. Però aquesta casa pateix molt. Li cal una reparació urgent. Començant pels fonaments, que són els valors:

Hem de ser menys individualistes i més senzills. Menys consumistes i més cooperatius. Menys indi-ferents i més generosos. Menys ambiciosos i més compromesos. La casa també necessita una es-tructura nova: cal crear una economia solidària. Donant suport a les empreses socials, a la creació de feina i als bancs ètics.

Necessitem més portes i més finestres, perquè tota la humanitat accedeixi al futur, amb una bona educació, aliments, aigua potable i un habitatge digne.

Necessitem una façana i una teulada que a la Casa comuna són els Drets Humans, fonamentals per viure protegits. I finalment necessitem eficiència energètica i sostenibilitat. Hem d’adoptar hàbits de vida responsables amb la naturalesa, perquè hem d’aconseguir viure com a germans en la Casa que tenim en comú.

Si tenim consciència que estem en una Casa Comuna, no permetrem que ningú se’n senti exclòs.

Hermann Hesse explica una llegenda medieval segons la qual un viatger arriba a una ciutat alemanya i, en entrar a la catedral, se sorprèn de veure que hi havia dues seus presidencials exactament iguals. Tot estranyat, va preguntar si en aquella ciutat hi havia dos bisbes. Li van respondre:

“No, un dels dos trons és per al bisbe; l’altre és per al pobre de la comunitat, a qui tant alaba l’evangeli”.

El diumenge següent, el viatger va anar a la catedral a la missa dominical. I va quedar encara més sorprès. El bisbe celebrava l’Eucaristia i ocupava la seva seu, però l’altra cátedra estaba buida. Ales-hores va preguntar:

“No em vàreu dir que l’altre tron era per al pobre de la comunitat?”.

Li van respondre: “Efectivament, però en aquesta comunitat cristiana no hi ha cap pobre en aquests moments. Quan en vingui un, ocuparà la càtedra uns quants dies, perquè l’ajudarem a que surti de seguida de la pobresa”.

Aquest és l’esperit de Càritas, i així vol treballar. Ajudem la seva tasca, perquè tots som Càritas.