Temps d’Advent, de vigilància de si mateix, de preparació
de la vinguda de Jesús, aplanant els seus
camins. En dono unes pistes per si us serveixen:
- Miraré de callar més, d’escoltar més, de prestar més atenció a les persones que al meu mòbil.
- Un pensador ha dit darrerament que “som gent de poca fe i de molta por”. Procuraré desmentir-ho, ni que sigui una mica…
- Em proposo pregar més i millor. Fer silenci a la presència de Déu. Intentar descobrir el batec de Déu en el cor del món. Que hi és.
- Meditant l’Encarnació del Fill de Déu, faré meu el pensament de Sant Francesc de Borja que diu: “En cristià, no són grans els qui es tenen per grans, sinó els qui es reconeixen petits”.
- No em desanimaré per com va el món, sinó que hi posaré esperança, segons la dita del Petit Príncep: “Allò que fa bonic el desert és que en algun lloc amaga un pou”.
- Si jo he trobat la Font d’aigua viva en Jesucrist, mostraré, amb la meva manera de viure, el camí de la Font als qui beuen en fonts insanes i contaminades.
- Faré meu el pensament d’una biblista que diu: “Quan l’Església es troba més despullada és quan es presenta l’ocasió meravellosa: la de revestir-se, per fi, únicament, del mantell de la glòria de Déu”.
- Quan la vida, tan sovint, ens posa a prova, miraré que les proves m’enforteixin, i que m’ajudin a centrar-me més en les coses essencials i menys en les banals.
- Davant de l’allau consumista, alimentaré el convenciment que es necessita ben poc per a viure.
- En un món que convida a l’excés egoista, procuraré viure amb austeritat i ajudar els pobres, els de butxaca i els d’esperit.
- Davant d’un Jesús que es manifesta en l’extrema fragilitat, no voldré dominar els altres ni actuar amb prepotència.
- Miraré de ser més amable amb tothom, posant amor i humor en tot el que faci.
Tot plegat, amb l’ajut del Senyor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada