TIÓ, TIÓ...

L’escriptor gironí Antoni Puigverd, escrivia a la revista Presència, ja fa uns quants anys, a propòsit dels regals nadalencs:

“Els nens d’avui, aviciats per muntanyes de regals, protegits de tots els inconvenients per muntanyes de cotó fluix, envoltats d’un fervorós amor d’hipermercat, s’han convertit en l’expressió més neta, més espontània, del cinisme contemporani (...) El tió raja molt de pressa i en redundant abundància sense exigir res a canvi (...) El tió és la metàfora dels pares contemporanis: incapaços de dir que no, acomplexats per les llargues absències, aplacant el sentiment de culpa consegüent amb una butxaca molt lleugera i fàcil, diarreica (...).

El goig només apareix si allò que el causa ha costat d’obtenir; la il·lusió només creix amb l’espera. I com que, avui, les coses costen massa poc d’obtenir, no és estrany veure nens indiferents. Com que, avui, no hi ha temps per a l’espera, no és estrany veure nens amb cara d’avorriment. Nens inapetents, prematurament cansats. No puc lamentar el progrés material que hem aconseguit, és clar. No enyoro els freds, les privacions, les malalties del passat. Però constato el cost de l’abundància. Abans la pèrdua de les il·lusions es produïa després d’un llarg viatge per la vida. Ara la vida comença amb aquesta pèrdua. Avui el Nadal celebra, de fet, el naixement del tedi”.

Aquestes reflexions ens poden ajudar a revisar els nostres comportaments en família durant aquestes festes que s’apropen. Unes festes que, a la catequesi, els nens i nenes saben associar molt bé al Jesús que neix pobre a Betlem i que ens ensenya a compartir les coses. No és culpa d’ells que, per la pressió ambiental i la poca atenció de les famílies, els nens es converteixin en petits dictadors que fan rajar tot el que volen del tió, del Papa Noel, dels Reis...

Això ni és educatiu ni els ajudarà per res a la vida. Al contrari, els farà consentits i no aprendran a valorar res. D’altra banda, havent-hi tants nens i nenes, aquí i arreu del món, que no poden tenir cobertes les necessitats més bàsiques, és un escàndol tot el que “sobra” a les cases dels nens sobreprotegits.

Un exercici positiu d’aquestes festes podria ser ajudar els petits a fer la carta als Reis, valorant cada petició seva, aprofitant per comunicar el sentit d’aquestes festes i proposant de compartir alguna joguina nova amb els nens pobres, a través d’alguna ONG. 

Els nens ho entenen molt bé.Millor que nosaltres. I és que, si els pares i els mestres els deixen, són molt amics de Jesús. Més que nosaltres.