LA VOCACIÓ (davant del Dia del Seminari)

Li pregunten a una jove escriptora cristiana: “Què busques?” I ella respon: “No busco: jo em preparo perquè el que em busca em pugui trobar”. La vocació és deixar-se trobar, com els apòstols. Deixar-se arreplegar, deia Mn. Ballarín. 

Li pregunten a un jove monjo si no li és molta renúncia ser monjo, i ell contesta: “Més que una renúncia el monjo tria allò que per ell és el millor de la vida”. La vocació és trobar el tresor. El de l’Evangeli, no els del món. 

La iniciativa ve de Jesús. El document final del darrer Sínode es titula “Els joves, la fe i el discerniment vocacional”, i té l’esquema dels deixebles d’Emaús: “Jesús es posà a caminar amb ells”. “Se’ls obriren els ulls”. “Partiren de seguida”. 

La missió de l’Església és fer-se present en el camí, com Jesús amb els d’Emaús, que acompanya, desvetlla, ajuda a discernir, a pregar i a retrobar la comunitat viva, a fi que cada persona, també els joves, puguin discernir el camí que Déu proposa a cadascú. 

És clar que per aquest desvetllament i creixement calen referents i mediacions. La majoria de vocacions han nascut d’ambients familiars, parroquials i escolars on la fe cristiana era important. Quins referents tenen els joves d’avui? Què fer davant la crisi creixent de vocacions aquí i arreu dels països d’antiga tradició cristiana?

 Com és que amb tantes persones i comunitats que fa tant de temps que preguen per les vocacions sacerdotals i religioses amb prou feines en surt alguna? És que Déu hauria deixat de cridar joves al ministeri? No podria ser que no entenguéssim les crides i els plans de Déu? 

Certament, Déu no crida l’Església a replegar-se sinó a desplegar-se, a obrir les seves veles al vent de l’Esperit, que bufa allà on vol. Probablement els signes del temps apunten cap a un nou model de ministeris, no tant basats en la tradició i en la disciplina eclesiàstica sinó en la Teologia Bíblica, a partir de la qual no sembla que hi hagi greus inconvenients per revisar temes com l’ordenació d’homes casats, de les dones o el celibat obligatori. 

Volem desvetllar la fe, sí, volem arribar al cor dels joves. Però primer, ja deixem que Jesús arribi al nostre cor? 

Els joves i la gent en general no volen un cristianisme gastat i mediocre. Volen el mateix Jesús! Se’ns nota que l’hem trobat? Ens deixarem trobar pel Crist o ens trobarà tancats en els nostres esquemes? Estem prou oberts a les sorpreses de Déu que veiem al llarg de les Escriptures?.