L’Església Catòlica es veu sacsejada per notícies referides
a abusos de menors, que omplen de vergonya i de dolor,
ja que afecten la credibilitat dels sacerdots i dels
cristians, també dels que no han comès cap agressió.
Davant de la gravetat del tema, el Papa Francesc ha
convocat a Roma una cimera de presidents de les
conferències episcopals de tot el món per afrontar la
qüestió i posar-hi remei. En un tuit en forma de pregària,
el Papa manifestà: “Senyor, allibera’ns de la temptació
de voler salvar la nostra reputació i ajuda’ns a assumir la
culpa i a buscar junts respostes humils i concretes, en
comunió amb tot el Poble de Déu”.
A nivell de les diòcesis de Catalunya, els nostres bisbes
han publicat una nota en què condemnen els abusos i la
cultura que els fomenta o justifica, demanen perdó a les
víctimes, se solidaritzen amb el seu dolor, i es
comprometen a col·laborar en l’aclariment dels fets del
passat i a trobar la manera d’ajudar les víctimes en el seu
restabliment.
Els bisbes asseguren que “l’Església actuarà amb
determinació per protegir els infants i els adults
vulnerables, eliminant tot tipus de tolerància o encobriment, i per eradicar de les nostres comunitats i de
tota la nostra societat la cultura de l’abús sexual,
econòmic, de poder i de consciència”.
Al mateix temps, apunten que cal una tasca de
prevenció, de formació i control de les persones amb
tasques educatives i de responsabilitat. I que es
denunciïn els fets per tal que la justícia actuï.
Els bisbes catalans demanen que a les celebracions
religioses del proper Dimecres de Cendra, en començar
la Quaresma, que és temps de conversió, es pregui i es
dejuni per les víctimes dels abusos. Proposen una
pregària com aquesta:
“Perquè les víctimes d’abusos sexuals per part de
capellans i religiosos, puguin ser guarides de les ferides
profundes que han sofert. Perquè també les seves
famílies puguin recuperar la pau”.
Que aquests escàndols suposin una purificació a
l’Església que ens faci més humils i evangèlics. Com diu
el teòleg Antoni Bentué: “L’oportunitat precisament és
la humiliació que implica això. Assumir positivament el
fet que no hem estat el que havíem de ser per culpa
d’una seguretat que donava el poder eclesiàstic ... Sustentar una institució pel poder que té és un mal
suport teològic ... L’Església s’ha d’autobuidar de la
dignitat eclesiàstica. El Déu revelat en Jesucrist no és un
Déu de poder, és un Déu d’autobuidament del poder ... El que estem vivint afecta el poder eclesiàstic i això és
positiu, és una mort que pot implicar ressuscitar el
veritable significat del cristianisme original”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada