Les ginesteres tan acolorides que trobem en aquesta època per les vores dels camins i carreteres a molts ens evoquen el Corpus. Quan el teló de fons d’aquest esclat de groc és aquell cel tan blau, ens costa poc de fer sortir del cor la lloança al Creador de tanta bellesa.
A la majoria de parròquies ja no es fa la processó de Corpus amb les catifes de flors. Però hi hauria un altre tipus de “catifes” o d’ofrenes de “flors” tant o més agradables al Senyor. Unes ofrenes “espirituals” que podríem dipositar, com si fossin rams naturals de ginesta, a l’altar on Crist es fa pre-sent i on transforma els nostres pobres dons en la seva -i nostra– Eucaristia:
Per exemple, la persona que s’acosta a combregar sabent que no en som dignes i ho fa amb profund respecte, agraïment i compromís de fidelitat.
La persona que ha entès que l’Eucaristia és una trobada amb la comunitat per celebrar junts el Dia del Senyor. I que no prega només per ella mateixa sinó que encomana a Déu a tothom.
La persona que ha entès que, des dels primers cristians, anar a missa ens fa germans de tots i ens fa preocupar per les necessitats dels pobres.
La persona que surt de missa convençuda que la missa “ara comença de veritat”, quan es tracta de portar a la pràctica l’Evangeli.
La persona que fa de voluntària a Càritas o a qualsevol entitat o associació sense ànim de lucre i amb ànim d’ajudar.
La persona que s’interessa per la salut dels altres, que visita els malalts i acompanya els qui estan de dol o els qui es troben en soledat.
Els joves que no es conformen tal com està la societat i busquen nous camins, que lliguen bé amb l’Evangeli, per transformar-la.
La persona que no es limita a dir: No faig mal a ningú, sinó que pot dir: Faig el bé a molts.
La persona que, com ens demana Càritas, posa en marxa el seu compromís per millorar el món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada