En vigílies de Corpus, Dia de Càritas, podríem escriure moltes reflexions i donar moltes xifres sobre la realitat de la pobresa a casa nostra. Però m’estimo més oferir un testimoniatge. És de la religiosa teresiana Victòria Molins, però podria ser de qualsevol altra persona, religiosa o laica, que treballi de voluntària a Càritas de qualsevol població.
Com diu el lema d’aquest any del Dia de Caritat, “POSA EN MARXA EL TEU COMPROMÍS PER MILLORAR EL MÓN”. Gràcies a Déu hi ha persones que no es queden sense fer res, lamentant-se de la situació, sinó que es comprometen, en la mesura que poden, a fer aquest món millor, a través de l’ajuda als més necessitats.
La Victòria Molins és coneguda com “la monja del Raval”, de Barcelona, dedicada des de fa anys a atendre tot tipus de víctimes de la pobresa. Ella manifesta: “No faig coses per fer feliç. Sóc feliç perquè faig coses”. Ens diu que no pot donar solucions però no pot deixar de patir per tants casos de persones que ho passen malament i necessiten ajuda. I afirma: “Jo no jutjo les persones: les estimo”.
Davant de la situació actual, si ens dediquem a “jutjar”, si no ens comprometem, estarem a mercè d’un món que descarta i rebutja els més febles, com denuncia sovint el Papa Francesc.
La Victòria Molins actualment està molt atenta al fenomen dels “MENA”: Menors de 18 anys no acompanyats que han arribat aquí sols i la majoria es troben en risc de gran exclusió. La religiosa diu que quan arribes a conèixer aquests nois, comences a comprendre’ls i a estimar-los. I explica el cas d’un noi d’aquests que durant un temps es va trobar molt desemparat i va acabar a la presó. No havia tingut mai família –la mare soltera va morir en el part– i només ara, amb uns anys de presó, ha fet un meravellós canvi interior. Aquest noi fa pocs dies va preguntar a la Germana Victòria: “Com podré saber jo ser pare i formar una família si no he estat mai fill ni he conegut la vida familiar?”.
La Victòria escriu: “Només he sabut fer-li una abraçada perquè almenys sentís la tendresa d’una ma-re”. Càritas és això.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada