LES DONES A L’EVANGELI DE MARC

Avui, Dia de la dona, fem una mirada a l’Evangeli per veure com Jesús tracta la dona. Ho fem de la mà de Teodor Suau, en la seva publicació “Les dones a l’evangeli de Marc”.

L’autor adverteix que hi ha una cosa que impedeix la felicitat de les persones, i és tota idea equivocada de Déu. En aquell temps, les dones a Israel no solament eren marginades socials sinó també teològicament. Es presentava la seva submissió al mascle com a voluntat de Déu.

Jesús de Natzaret va comprendre ben aviat que això no era així. El Mestre –com apunta Teodor Suau– fa passar del Déu-Llei al Déu-Abba, i automàticament suposa una altra manera de veure la dona i de comportar-se amb ella.

Hi ha un conjunt de textos a l’evangeli de Marc que tenen com a protagonistes les dones. En tots els textos hi ha l’aprovació tendra i afectuosa del Mestre de Natzaret, cosa que permet demostrar la tesi de l’autor Teodor Suau: que Marc s’ha servit de la figura de la dona per presentar les actituds que, segons ell, es necessiten per seguir Jesús. Amb altres paraules: amb les narracions que tenen a les dones per subjecte, l’evangelista ha construït el retrat-robot del veritable deixeble. Uns exemples: En la narració de la sogra de Pere (Mc 1,29-31), Jesús convida a passar de la servitud al servei. En el passatge de la dona que patia hemorràgies (Mc 5,25-34) la invita a passar de la por a la confiança. Al relat de la pagana siro-fenícia (Mc 7,24-30), la fa passar de la submissió al mal a l’alliberament. Al passatge de la viuda pobra que dóna tot el que té (Mc 12,41-44), es passa de la indigència a la gratuïtat. A la narració de la dona que ungeix Jesús amb perfums (Mc 14,3-9), Jesús fa passar de la coneixença a la tendresa. Al relat de la Passió, les dones que acompanyen Jesús al peu de la creu (Mc 15,40-41.47) han passat de l’afecte a la fidelitat. I les dones que el matí de Pasqua troben la tomba buida (Mc 16,1-8) van de la por al coratge i finalment a l’experiència de la resurrecció.

L’evangeli de Marc és com una gramàtica del bon deixeble de Jesús; i les dones hi tenen un protagonisme peculiar, cridades per Jesús a deixar de patir sota el jou del Déu-Llei i a abraçar les entranyes del Déu-Abba (Pare).