EL BROT DE RAÏMS

L’Abbé Pierre (1912-2007), capellà francès anomenat també “l’àngel dels pobres”, fundador del moviment Emaús contra l’exclusió, advertia: “La humanitat haurà de trobar altres raons per viure que les de produir, menjar i dormir. Haurà d’inventar una altra manera de viure”.

Avui a casa nostra molta gent té de tot, no li falta res, però li manquen raons per viure. Què en faràs de tenir tantes coses si no tens el més important, que és un ideal de vida, una fe, un motiu pel qual viure! I per conviure. I per somriure.

El jove Lancy Dodem, indi de la casta dels intocables, fill adoptiu i col·laborador de Vicenç Ferrer, donava pistes d’un altre estil de viure quan va venir a Catalunya i deia: “He vist que aquí la gent tenia de tot... però no somreia. Allà no falta mai el somriure! Com que no tenim res, qualsevol cosa ens fa contents. Quan vaig arribar aquí, m’aturava cada dos passos davant de cada aparador. Allà, quan t’aixeques, hi ha el que hi ha.

Treballes en el que hi ha, menges el que hi ha... Aquí, en canvi, s’ha d’escollir. I no és gens senzill escollir bé!”

Voleu un altre exemple entranyable d’un estil de vida realment alternatiu? Diu que al segle V, un home que cultivava una vinya se’n va anar a veure l’abat Macari, un dels pares del desert, a qui venerava. En arribar a la cova de Macari, el pagès li va dir: “Pare, us porto aquest preciós brot de raïms perquè us el mengeu a gust”. 

L’abat li va agrair el gest, però després va pensar: “No el necessitaria més que jo l’ermità que viu a la cova del costat?” I va agafar el raïm i l’hi va portar.

Aquell ermità el va agafar amb gratitud, però després va pensar: “Que bé que li aniria aquest raïm al germà Nazari, que està malalt”. I li va anar a portar. Però Nazari ni tan sols el va agafar. Va dir: “Com puc menjar això si al meu Salvador li van donar fel i vinagre a la creu?”

Així el brot de raïm va anar passant d’una cova a l’altra, fins a la posta del sol, quan un dels ermitans va anar a oferir altra vegada el raïm a la cova de l’abat Macari.

Aquest, quan va tornar a veure l’esplèndid raïm a les seves mans, es va posar a plorar d’alegria i donava gràcies a Déu per tenir uns veïns tan capaços de renunciar a una cosa tan bona per afavorir un germà.

A nosaltres ens pertoca ara fer passar el raïm. Ei, si és que volem un altre estil de vida... Doncs aquesta altra manera de viure és la que ens proposa el temps de Quaresma. Saber escollir bé entre tantes coses i propostes que tenim. Saber renunciar a tot el que ens aparta de Déu. Amb més pregària, més despreniment, més pensar en els altres.