BENEDICCIÓ PER AL NOU ANY 2020 (de F. Ulibarri)

Que la teva mirada guanyi en fondària i detall perquè puguis veure més clarament el teu propi viatge amb tota la humanitat com un viatge de pau i esperança.

Que siguis conscient de tots els llocs pels quals camines i caminaràs en el nou any, i que coneguis, per experiència, com en són de bells els peus del missatger que anuncia la Bona Notícia.

Que no et facin por les preguntes que oprimeixen el teu cor i la teva ment; que les acullis serenament i aprenguis a conviure amb elles fins al dia que se sàpiga tot.

Que donis la benvinguda amb un somriure a tots els qui estrenyen la teva mà; les mans esteses formen xarxes de solidaritat que alegren i enriqueixen amb la seva presència protectora.

Que sigui teu el regal de totes les coses creades: que sàpigues gaudir-les a totes les hores del dia, i que t’enfrontis, amb valentia i entusiasme, a la responsabilitat de tenir cura de la terra sencera.

Que la deu de la tendresa i la compassió ragi sense parar dintre teu, nit i dia, fins que puguis provar els goigs i les llàgrimes dels qui caminen al teu costat.

Que et despertis cada matí serè i amb ànims, amb l’acció de gràcies en els teus llavis i en el teu cor, i que les teves paraules i els teus fets, petits i grans, proclamin que tot és gràcia, que tot és do.

Que el teu esperit estigui obert i alerta per a descobrir el voler de Déu en tot moment; i que la teva oració sigui trobada de vida, de saviesa i d’enteniment dels camins de Déu per a tu.

Que la teva vida aquest any, com llevat evangèlic, es barregi sense por amb la massa i faci fermentar aquest món que vivim perquè sigui realment nou i tendre.

I que la benedicció de Déu que surt a trobar-te, Ell que és la teva roca, el teu refugi, la teva força, el teu consol i el teu recolzament en tot moment, l’invoquis o no, davalli sobre tu i el guardi de tot mal.

NADAL ÉS...

Veure l’Estrella que orienta el camí que anem fent, amb penes i treballs.

Fer el pessebre recreant el món bucòlic que volem, sense contaminació, ni física ni espiritual.

Col·locar el Nen Jesús amb la mateixa cura que si fos un nen de veritat.

Reconèixer la Veritat en aquell Nen que ens trans-porta a la fe més pura.

Sentir l’escalf, a la parada dels pastors, d’aquell foc a terra que vol aplegar a tota la família.

Deixar fluir –per fi!- allò que ets, allò que som, allò que hauríem de ser.

Retrobar, enmig de tantes llums fungibles, aquella llum interior que pot il·luminar tantes foscors.

Tornar a encendre el fanalet de la innocència que mai no hauríem d’haver deixat apagar.

Pintar el cor de colors vius i penjar a l’arbre de la vida aquelles garlandes que ens fan més amables, recuperant aquell esperit que oblidem tot l’any.

Deixar brollar, des del fons del cor, una pregària admirada com la dels pastors davant la Cova.

Obrir l’esperit a un missatge que pot esdevenir transformador per la humanitat.

Viure la solidaritat amb els més vulnerables i hu-mils, primers destinataris de l’anunci dels àngels.

Recordar –tornar a passar pel cor– els qui ja no hi són, fent-los íntimament més presents que mai.

Fer-nos regals sostenibles per dir-nos que, malgrat tot, som capaços d’estimar-nos.

Abraçar i ajudar les persones que aquests dies s’ho passen més malament i pateixen més la solitud.

Canviar la duresa de cor per una tendresa que hau-ria de ser el nostre estat propi habitual.

Reforçar la presència d’Aquell que tot ho omple, fins i tot la buidor metàl·lica d’una societat tecnifi-cada que enyora l’Amor autèntic.  BON NADAL!

EL RESSÒ

Un pare i el seu fill caminaven entre muntanyes. De sobte, el fill va caure i va cridar: “Aaaaiiii!”. I, tot sorprès, va sentir una veu que repetia, en algun lloc de la muntanya: “Aaaaiiii!”. En sentir-ho, el nen va exclamar amb curiositat: “Qui hi ha per aquí?”. La resposta no es va fer esperar, i tot seguit es van sentir les mateixes paraules: “Qui hi ha per aquí?”. Tot molest, el nen crida: “Covard!”. I se sent: “Covard!”. El nen es dirigeix al pare i li pregunta: “Què està passant, papa?”. L’home, somrient, li diu: “Fill meu, estigues atent”. I va llançar aquest missatge cap a la muntanya: “Hola, maco!”. I la veu li respongué: “Hola, maco!”. De nou, l’home va cridar: “Ets un campió!”. I la veu li contestà: “Ets un campió!”.

El nen estava sorprès i no entenia res. Llavors el pare li va explicar: “La gent l’anomena eco, ressò, però en realitat es tracta de la vida mateixa. Et retorna tot el que dius o fas. La nostra vida és simplement un reflex de les nostres accions. Si desitges més amor en el món, crea més amor al teu voltant; si desitges felicitat, fes feliços els qui t’envolten... La vida et retornarà exactament allò que tu abans li has donat; de manera que, si no t’agrada el que reps de tornada, revisa molt bé el que estàs donant”.

Aquesta historieta ens ensenya a revisar què estem aportant cada un de nosaltres a la família, a les amistats, a l’Església, a la societat... Segons el que aportem, podrem esperar a canvi.

Diuen que un infant, per començar a parlar, necessita haver sentit un milió de paraules. I per aprendre a estimar necessitarà milers de petons i abraçades. Si un nen no és estimat, com aprendrà a retornar estimació? En un món ferit i maltractat, on tants infants, joves i grans no reben bones paraules, què els estem transmetent? Comprensió o ajuda?

Hem de participar i votar en democràcia, i tant! Però ens hem de comprometre, no podem deixar la vida de la societat només en mans dels polítics. Molts d’ells només criden, s’insulten i es desqualifiquen. Algun dia la vida els retornarà a ells, com l’eco o ressò, els seus crits d’arrogància.

ANALFABETISME RELIGIÓS

La Catequesi es fa a les parròquies, i és demanada pels pares creients que volen que els seus fills aprenguin, segueixin i celebrin el camí de Jesús. La classe de Religió s’ofereix a les escoles perquè els alumnes tinguin una cultura religiosa bàsica, tant de la catòlica com de les altres religions, ja que sense conèixer mínimament el fet religiós, no es pot entendre la història de la humanitat.

Segons la llei vigent, cada escola, també la pública, ha d’oferir la possibilitat d’escollir, de manera optativa, l’assignatura de Religió i Moral Catòlica. Quan al claustre de professors del centre educatiu no hi ha ningú que pugui o vulgui assumir la matèria, el Bisbat proporciona un professor/a de Religió degudament preparats.

La realitat, però, és que només el 10’27% dels alumnes de Primària, ESO i Batxillerat dels centres públics a casa nostra va fer Religió el curs 2017/18.

El resultat és que gairebé el 90% de l’alumnat de l’escola pública de Catalunya no rep continguts religiosos.

Les causes són moltes: la secularització, l’escassa rellevància social de l’assignatura, el nombre baix d’alumnes que la demana, el fet que molts col·legis ni tan sols fan l’oferta de la matèria, les dificultats dels centres per quadrar els horaris lectius, i la poca quantitat de pares que exerceixen el seu dret reconegut en els Acords entre l’Estat espanyol i la Santa Seu del 1979, que estipulen el dret dels alumnes i les famílies a rebre l’ensenyament de la religió catòlica a tots els centres d’educació, en condicions equiparables a les altres disciplines fonamentals. L’ensenyament no és obligatori, però els centres han de garantir que es pugui fer encara que només hi hagi un demandant.

Davant del problema de l’analfabetisme religiós del nostre país, moltes veus, tant de l’Església com de fora, aposten per crear una assignatura obligatòria de cultura religiosa, on s’expliquessin les diferents confessions religioses existents, reconeixent la presència més important de la catòlica amb les seves arrels i creacions culturals històriques.

La ignorància religiosa no solament és greu per l’esperit, sinó que incapacita per comprendre l’art, la literatura, la història o la música.

LA ROCA QUE ENS SALVA

Els musclos són mol·luscs i els percebes són crustacis que viuen al mar, a les zones batudes per les onades o amb marea, arrapats a les roques, resistint tots els onatges, per forts que siguin, com si sabessin que si se separen de la roca acabaran a l’aparador d’una peixateria.

L’home, per dominar la natura, ja troba la manera d’agafar i pescar aquests mol·luscs i consumir-los. Ara bé, la natura és sàvia i ens ensenya coses.

Les persones no vivim aferrats o arrapats a les coses... O sí? Si vingués un extraterrestre, només ob-servant pel carrer podria creure que les persones han nascut amb un mòbil enganxat al cos. També veuria que moltes persones viuen enganxades a una cigarreta que fa fum o a una llauna de cervesa o a un gosset que no saps qui porta a qui...

I això que l’extraterrestre no veuria les dependències interiors de les persones: les enganxades a qual-sevol vici, o a sentiments de tot tipus.

A la Bíblia, que és un mirall de la condició humana, trobem una metàfora que ens diu que si vivim aferrats a Déu, la nostra Roca, res no ens podrà vèncer ni esclavitzar.

Diu el salm 144: “Beneït sigui el Senyor, la meva roca ... És l’amor i la muralla que em deslliura i em salva, és l’escut que m’empara”. I el salm 18 diu: “Senyor, ets la roca i la muralla que em deslliura; Déu meu, penyal on m’emparo, escut i baluard, força que em salva!”.

És a dir, arrapats al Senyor, no som esclaus, “no ens pescaran com als musclos”, sinó al contrari, Ell ens salvarà de tot mal. Aferrats al Senyor, serem lliures de les coses i persones que ens volen fer esclaus.

Davant les maltempsades del nostre món, ens cal resistir units al Senyor com els mol·luscs resisteixen els embats de la mar embravida. Altrament, fàcilment ens deixarem portar per les “onades” més potents o els “vents” més impetuosos.

Tindrem la fortalesa per resistir? I la capacitat d’escollir allò que creiem que és millor? La tindran els nois i noies que ara comencen el curs escolar?

BENEDICCIONS

Hi ha una tradicional Benedicció irlandesa, molt coneguda i bonica, que diu així:

“Que els camins s’obrin a la teva trobada, que el sol brilli sobre el teu rostre, que la pluja caigui suau sobre els teus camps, que el vent bufi sempre a la teva espatlla.

Que guardis en el teu cor amb gratitud el record preciós de les coses bones de la vida.

Que tot do de Déu creixi en tu i t’ajudi a portar l’alegria als cors dels qui estimes.

Que els teus ulls reflecteixin la brillantor de l’amistat, graciosa i generosa com el sol que surt entre els núvols i escalfa el mar tranquil.

Que la força de Déu et mantingui ferm, que els ulls de Déu et mirin, que les oïdes de Déu et sentin, que la Paraula de Déu et parli, que la mà de Déu et protegeixi, i que, fins que tornem a trobar-nos, Déu et tingui, i ens tingui a tots, a la palma de la seva mà”.

Aquest text, en forma de pregària, pot servir per qualsevol ocasió.

Una bona ocasió és el curs que ens disposem a iniciar, en el qual tots hem de créixer en qualitat de vida cristiana.

Demanar la benedicció de Déu és voler rebre la seva inspiració i ajuda en tot moment. I és que si re-bem a consciència la benedicció de Déu, podem ser nosaltres una benedicció per la gent que trobem en el camí de cada dia: familiars, veïns, malalts, joves, vells, immigrants, pobres...

Hem de ser testimonis del Crist vivent enmig de la societat, i com a cristians no solament ens comprometem a mantenir, ajudar i servir l’Església, sinó també a millorar la societat secular que ens ha tocat viure. Justament en vigílies de l’11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya, demanem la benedicció de Déu per aquesta terra, que sempre ha esti-mat les seves arrels i alhora ha estat oberta a l’acollida i a la integració dels nouvinguts. Que tothom hi pugui viure en pau, una pau fonamentada en la justícia i el respecte mutu en tot moment.

PARES PAÜLS

A finals de setembre està previst que acabin la seva presència a Figueres els Pares Paüls i també les germanes religioses paüles que estan al servei de l’Asil. Continuarà la comunitat de Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül del carrer Pompeu Fabra.

L’any 1885 Marià Vilallonga va promoure la construcció de l’Asil per acollir gent gran i sense família, regentat per les Germanes de la Caritat de Sant Vicenç de Paül, i fou inaugurat el 1886. 

També hi va disposar una església dedicada a la Mare de Déu dels Desemparats, una escola nocturna gratuïta per a joves analfabets, i el 1888 la residència dels Pares Paüls, perquè els religiosos tinguessin cura del culte a la capella i de l’atenció religiosa a l’Asil.

Són molts anys de labor callada i constant d’aquests religiosos i religioses que han donat el segell peculiar del carisma de Sant Vicenç a aquesta fundació de caràcter benèfic i social.

Està previst que el dissabte 21 de setembre, el bisbe de Girona i el P. Visitador Provincial dels Paüls concelebrin una missa d’acció de gràcies i de comiat, a les 7 de la tarda, a la capella de la Mare de Déu dels Desemparats de l’Asil. Oberta a tothom.

El diumenge anterior, dia 15 de setembre, a les 5 de la tarda, hi haurà un acte d’homenatge als Pares Paüls, que tindrà lloc a la parròquia d’El Far d’Empordà, on el P. Jaume Pratdesaba ha estat rector durant més de 40 anys, junt amb la parròquia de Siurana. Per això hi són convidats també els feligre-sos de Siurana, així com els veïns dels pobles i feligresos de Figueres i d’una manera especial els de Vila-sacra, Fortià i Riumors, que han rebut els serveis pastorals del P. Bonaventura Solà.

Lamentant la manca de vocacions que impedeix el relleu dels religiosos i religioses, hi ha la voluntat d’atendre pastoralment les persones de l’Asil i els fidels que acudeixen als actes de culte. De cap ma-nera es vol tancar la capella i el servei religiós. El Patronat de l’Asil, d’acord amb el Bisbat de Girona i la Congregació dels Paüls, està buscant la millor manera possible de suplir el servei, conscients que no podrà ser com abans.